divendres, 14 de desembre de 2007

Serra de Bernia (I): L'Ombria

El passat dijous dia 6 de desembre i aprofitant per tant el primer dia del pont ens arrimarem a la Serra de Bernia a fer la primera eixida d'este mes.

La idea inicial era fer el sender de xicotet recorregut circular PRV-7 que ix des de Casas de Bernia passa per la Font i el forat de Bernia fins arribar a les ruïnes de la fortificació. Com a opció teníem el pujar i fer el cim de Bernia. Eixa era la idea original amb la que vam anar des de Sueca cap a Benissa.

Les circumstàncies, que mes avant explicaré amb mes detall, van aconseguir modificar este itinerari i fer-nos visitar l'Ombria de Bernia.

L'itinerari que finalmet vam fer ve reflectit en la següent ortofoto i en el següent perfil.





El track d'esta eixida es pot descarregar al següent enllaç: Ombria de Bernia


Cal indicar que hi ha un tram del track (el que va des de el Forat fins la pedrera) que no el vaig guardar i per eixa raó el track ha quedat incomplet. Per aconseguir un perfil sense cap discontinuïtat m'he vist obligat a fer que l'inici del perfil no coincidisca amb l'inici real de la ruta.

Tal com es pot veure al perfil el track a partir del que s'ha obtés este té una llargaria total d'algo mes de 6,5 km. A açò falta afegir el tram que no ha quedat registrat al track que jo estime que estaria entre 1,5 i 2 km, per el que la llargària total de la ruta queda en uns 8 km.

Es tracta de la ruta mes curta però mes intensa que hem fet des de que estic fent el blog. Té un duresa prou elevada i s'ha d'estar preparat físicament per a realitzar-la o almenys no tindre molta presa en fer-la.

El dissabte a l'hora de costum (6,30 h) ens reunirem Raul i jo en Sueca, i després de arreplegar a la gent de Cullera (Toni i Juan) ens dirigirem cap a Benissa en primer lloc i després cap a Casas de Bernia. La carretera que va de Benissa a Casas de Bernia és molt revirada i prou estreta.

A les 8,05 h començàvem a caminar després de deixar el cotxe. Veure com es fa de dia poc a poc és un espectacle únic, alguna cosa bona havia de tindre el matinejar.



En apenes cinc minuts ens fiquem a la font de Bernia on ens fem la foto d'arrancada. D'esquerre a dreta, Raul, Juan, Ernesto i Toni.



Una vegada que pugem per les escales que hi ha just al costat de la font comença la duresa. La senda s'inclina cap amunt i el pitjor de tot es que no hem tingut temps per a calfar les cames i el cor cada vegada bombeja amb una major freqüència. Al poc minuts ens comença a sobrar quasi tot el que portem damunt (guants, polars, etc)



Finalment pareix que hem arribat a quasi dalt del tot i ja vegem que la pendent del sender comença a estabilitzar-se i un poc mes avant inclús fa alguna lleugera baixada. Ens relaxem un poc despres de l'esforç i valorem la pujada que acabem de realitzar.



En eixe moment és Raul el que comenta que hem deixat de seguir les marques grogues i blanques de la PR, però suposem que mes avant apareixeran ja que no vegem cap altre sender. Per tant continuem avançant pel sender i el que nosaltres no sabem és que ens hem deixat darrere el Forat de Bernia. S'ens oblida que el que hem de buscar no és un sender si no l'entrada a una cova.

Al pocs minuts vegem cabres a la nostra dreta i un quants metres mes elevades que nosaltres. Nosaltres seguim avançant.



La naturalesa del sender canvia segons el tram pel que anem, passa de ser una xicoteta senda molt ben diferenciada de la vegetació a difuminar-se entre la vegetació o entre els riscos.


En certes parts del sender ens ajudar-nos de les mans per a poder avançar.



Continuem avançant i ja ens resulta molt estrany no trobar cap marca de la PR. Així que ja em decidisc a traure el GPS de la motxilla i es quan ens portem la sorpresa que ens hem eixit molt de la ruta planificada. Després sabrem que hem arribat a l'Ombria de la Serra de Bernia.
Quan mirem per on hem vingut ens quedem meravellats de com he pogut arribar on estem.



Desestimem tornar per on hem vingut ja que és molt dur i a mes hem localitzat a una cota molt inferior d'on ens trobem una pista que va cap a las Casas de Bernia, però hem de buscar el lloc adequat per a realitzar la baixada fins a eixa pista.

Als poc minuts trobem un lloc per on decidim baixar. Just baix d'un risc comença un sender (encara que hi ha que tindre prou imaginació per a anomenar-lo així) de pedres soltes que desemboca en una pedrera que ens du fins pràcticament a la pista. Sols hi ha un xicotet defecte i és l'exagerada pendent que té la baixada.



Comencen a baixar, primer per "l'imaginari sender" on ens trobem una sorpresa en forma de restes d'una cabra. Menys mal que ens ho agafem en humor i ens diem que sols nosaltres podem anar per on es despenyen les cabres munteses.

El sender s'acaba i comença la pedrera que és una especie de "riu" format per una gran quantitat de pedres de tots els tamanys. Al començar a caminar per la pedrera em sorprenc al vore com m'estaque fins als turmells entre les pedres, a mes si camine de presa provoque un xicotet allau en forma d'ona. Açò ens dona confiança i anem baixant fent zig-zags de la mateixa forma que si estiguérem esquiant. Per a evitar que un mini-allau puga afectar a la gent que va per baix de nosaltres ens separem en dues parelles i deixem una distància de seguretat entre nosaltres. Toni i Juan van davant i mes endarrerits ens quedem Raul i jo.



Com a mesura de seguretat decidim recolzar-nos amb la vegetació de forma que ens servisca de fre.

Continuem baixant cada vegada amb mes confiança però de quan en quan algú pega una culada, no ens salvem cap. El cas de Raul és digna d'estudi, en menys de cinc minuts cau cinc vegades i provocant-me un atac de risa que té com a conseqüència que jo també pegue una culada al ficar-se les meues cames molles per la risa. Parem a la mitat de la baixada per a immortalitzar el moment.



Per fi i després de mig hora, aconseguim arribar a la pista i ens quedem sorpresos al veure el següent panell que indica exactament per on hem baixat. No podem evitar uns somriures al saber que hem utilitzat una microreserva de la flora per a ajudar-nos a frenar en la nostra baixada.



Si mirem cap al risc on hem començat la baixada i el vegem increïblement llunyà.



Aprofitem la uniformitat de la pista per a seure-mos i esmorzar. Són les 10 del matí.

Una vegada reposades part de les forces comencen a caminar en direcció a Casas de Bernia.

És ja una costum que el caçadors estiguen disparant prop d'on nosaltres passem caminant, però la proximitat a la que el caçador va disparar de nosaltres no havia sigut tan perillosa en cap de les eixides anteriors. Tan prop sonà el tir que decidirem pegar crits per a indicar al invisible caçador on estàvem nosaltres.
Un altra mesura de seguretat que vam prendre va ser traure i ficar la funda impermeable de la meua motxilla que és de color groc fluorescent per a augmentar les probabilitats de ser vists pel caçador. A la fi aconseguirem eixir de la zona de perill indemnes i continuarem fent camí cap a les Cases de Bernia on arribem a les 11,15h del matí.

Allí considerem que no tenim el temps suficient per a anar al forat de Bernia ja que volem estar de tornada en Sueca abans de les 14 h, així que decidim deixar-ho per a un altre dia amb mes calma. Si no passa res anormal eixe dia caurà aproximadament prop de les dates nadalenques.

Cal dir que en el moment que ens anem comencem a creuar-mos amb molts senderistes que no han matinejat tant com nosaltres. Un altre avantatge de matinejar...



Conclusió:
Hem comés una errada que ens ha privat de vore en esta eixida el Forat de Bernia i la resta de ruta planificada però hem tingut sort hi hem descobert i disfrutat una zona prou desconeguda como és l'Ombria. A mes ho hem passat d'allò mes be baixant per la pedrera. No està gens mal.
/* */