dilluns, 21 de gener de 2008

Pujada al Montdúver des de l'Ombria de Tavernes i baixada per Xeresa

Per a esta eixida havíem triat, per primera vegada des de que escric el blog, una ruta lineal en conter de la ruta circular que sempre solem fer. El motiu d'este canvi es diu Montdúver però sobretot el fet d'intentar pujar a este cim des d'una vessant que no és la mes habitual, des de l'Ombria de Tavernes de la Valldigna.

La idea d'anar per esta vessant va sorgir quan férem la PR-CV51 que va des de Simat de la Valldigna a Barx. A punt d'arribar a Barx vam vore una bifurcació en la que una de les seues rames anava al Montdúver, eixa era la ruta inicial, fer el PR-CV51 sencer des de Tavernes fins al Montduver passant per la font de Cirer i la font Nova.
Però esta ruta va un quants quilòmetres per camins rurals entre els tarongers, massa per al meu gust i mes quan molt prop trobe una ruta alternativa quasi tota per la muntanya. Així que vam canviar la ruta de Tavernes al Montdúver i crec que ha valgut la pena fer-ho.

Una volta explicat com va nàixer fer esta ruta, vaig a passar sense mes dilacions a descriure la ruta que vam fer el dissabte dia 19 de gener del 2008.

La ruta és lineal, comença en l'Ombria de Tavernes puja al Montdúver per a després baixar fins al poble de Xeresa seguint la ruta que mes es sol utilitzar per a pujar a este cim. Per tant té dos parts clarament diferenciades: la pujada i la baixada.
La llargària d'esta ruta és de quasi 21 km, sumant la pujada 11 km i la baixada els altres 10.

Esta vegada per la excessiva llargària de la ruta he tingut que trocejar l'ortofoto inicial i este és el resultat:





Ortofoto des de l'Ombria fins al Pla de Campillo







Ortofoto des de el Pla de Campillo fins casa Santome







Ortofoto des de casa Santome fins el sender que va al Montdúver









Ortofoto des de el sender que va al Montdúver fins la unió amb el sender que puja des de Xeresa






Ortofoto des de la unió amb el sender que puja des de Xeresa fins el cim





Ortofoto des de el cim fins el corral de Foquio





Ortofoto des de el corral de Foquio fins a la pista forestal que du fins a Xeresa



El perfil presenta el següent aspecte:

Fer click per a descarregar el track de la ruta.

Ruta vista amb el visor del Wikiloc:


Com ja sol ser habitual vam quedar a les 7 h del matí del dissabte a Sueca. Però tenim un contratemps sense importància i al final eixim des de Sos (a la platja) a les 7,40 h els tres senderistes que esta vegada ens hem reunit: Paco, que és la primera vegada que ve des de el començament del blog, Raul i el que escriu açò, Ernesto.
Al tractar-se d'una ruta lineal hem de deixar abans el cotxe de Paco al punt de finalització de la ruta a l'ermita de Xeresa per a després anar al començament de la ruta a l'Ombria on deixem el meu cotxe i ens fem la primera foto abans d'iniciar la marxa a les 8,40 h.


L'inici de la ruta, tal i com es pot vore al perfil, és molt dur, mes encara si considerem que fa no res que acaben de deixar el cotxe i no hem calfat les cames. Al primer quilòmetre passem d'estar a uns 100 m a uns 300 m d'altitud. És possiblement la part mes dura de tot el sender. Podem apreciar la vall de la Valldigna entre les boirines matinals i la carretera on hem deixat el cotxe cada vegada està mes lluny.



Una volta passem este primer quilòmetre la pendent comença a suavitzar-se i vegem per primera vegada el nostre objectiu escoltat per montanyetes de menys importància. Són les 9:10 h del matí.


El sender està molt be senyalitzat amb moltes marques que són molt recents.



Caminem paral.lels als barranc de Cremades passant entre la Cáira (371 m) i els Covachons (362 m) en direcció a la Pinsà i el Pla de Campillo.



Quan arribem al pla de Campillo el sender es transforma en una pista forestal per la que seguim caminant sempre en direcció al Montdúver.


La vegetació que envolta el sender alterna els matolls i arbusts en la zona del barranc de Cremades amb la zona de pins del Pla de Campillo.
La pista ens du entre el Clot de Colom i la Penya Negra (439 m). Poc a poc el imponent Montdúver està cada vegada mes prop.



A la part oposada podem vore també amb tot el esplendor que dona la llum del sol a estes hores del mati el Puntal Massalari i la Ratlla amb els Germanells pel mig.


Una vegada deixem darrere casa Santomé arriba per a mi la zona mes complicada de tota la ruta. Es tracta de la zona on hem d'agarrar el desviament que condueix a traves d'un sender cap al Montdúver.
A 400 m de casa Santomé ens apareix una bifurcació a la pista forestal. Si agafem la branca que ve a la nostra dreta ens anirem cap a la Urbanització de les Foies i a la Font Nova. En canvi, si agarrem el ramal que ix a la nostra esquerre seguirem a través de la pista fins la connexió amb el sender que pujar al Montdúver des de Xeresa.
En esta bifurcació aprofitem per a parar i esmorzar. Són les 10:30 h i ja portem quasi dos hores des de que ens hem ficat a caminar. Tinc que reconèixer sense cap modèstia que soc el triomfador de l'esmorzar amb les meues ametles.
Desprès d'uns 20 minuts reprenem la marxa. Cap dels dos camins de la bifurcació és el que volem triar i tal com es pot apreciar, si visualitzem en el track i en l'ortofoto corresponent, estem quasi 10 minuts buscant el sender correcte. Estos són el passos per a agafar correctament el sender:
1) El sender correcte per a pujar al Montduver des de Tavernes està situat a uns 75 m passant l'encreuament en direcció a la Font Nova a la banda esquerre de la pista. Està indicat per una senyal feta de pedres amuntonades, però és molt senzill passar-se de llarg i no vore la senyal.
2) El primer tram d'este sender que té uns 150 m i pareix mes una baixant de l'aigua de la muntanya que un sender. Açò es visualitza molt be en la següent foto:



3) Este sender desemboca en un altre sender perpendicular. L'opció mes fàcil és la següent (que evidentment no és la que vam fer nosaltres). Seguir este sender nou cap a la nostra dreta, deixant el Montdúver a la nostra esquena i anant cap en direcció a la Font Nova.

4) A 250 m ens troben en altre encreuament on girarem a la nostra esquerra per la pista.

5) A 140 m apareix un ramal a la nostra esquerra on naix ja el sender que va al Montdúver.

Tot açò es pot vore a la següent captura de l'ortofoto (la ruta que explique és la de color groc, la roja és la que férem).


Esta és l'opció fàcil. La que nosaltres triem és un 'atajo' on ens punxem els braços i les cames ja que anem per un mini sender que apenes s'aprecia i ens unim directament al sender que va al Montdúver. En pocs metres els tres maleïm una i altra vegada per culpa dels matolls punxosos.

Ara ja estem en un sender en condicions i amb molt bona senyalització. Són les 11 del matí.


Deixem a la nostra dreta el Puntal de les Foies (543 m) i poc a poc anem pujant a traves de la suau pendent del sender.



A la nostra esquerre entre les muntanyes i els pins apareix la badia de Cullera. És el primer d'una sèrie de paisatges meravellosos que ens va a regalar esta pujada al Montdúver.



El sender continua i ens aproxima cada vegada mes a la falda del Montdúver. Passem pel Molló dels Quatre Termes. El sender alterna zones molt suaus amb altres no tan suaus, però no són molt dures per ara.


Ara ens regala un paisatge on es combinen els penya-segats amb la mar, el cel i amb la vegetació ja siga en forma d'arbust o en forma dels pocs pins que comencen a ser cars de vore.





La part final de la pujada es fa un poc mes dura, però també és veritat que el ritme de pujada que ens ha ficat Paco és prou exigent. Passem prop dels Flarets i ens unim al sender que puja des de Xeresa. Sols falta fer l'ultim tram que és un zig-zag amb un poc mes de pendent que fins ara i on superem a dos senderistes que també pugen.
En la part final del sender ens hem fixat que hi ha moltes restes d'arbres fruït de l'incendi que va assolar esta zona fa uns anys. És una llàstima.



Desprès del zig-zag abandonem el sender i arribem a la pista cimentada que ens condueix al cim.


Unes quantes revoltes amb prou pendent que ens obliga a caminar inclinant tots el cos cap endavant per a compensar-la i arribem al cim. Ja estem a les antenes, les mateixes antenes que dos hores abans no eren mes que una zona borrosa al paisatge. Són ara les 12 del migdia, increïble ja que l'estimació que havia fet al començar la ruta era que arribaríem al cim per a l'hora de dinar (sobre les 14 h.)



Bordegem la zona de les antenes per a vore la vista que tenim cap a totes les direccions sense que ens estorben.



El que els nostres ulls ens mostren és quasi indescriptible. Per a aconseguir la perfecció sols falta vore Eivissa però les boirines de la mar ho impedixen. En canvi, si podem apreciar el Montgó, la zona de la Drova i la zona per la que hem vingut. També descobrim un taulell amb la imatge de la Mare de déu del Desemparats.
I com no ens fem una foto conjunta amb un poc de manya a l'hora de situar la càmera.

Entre 'pitos i flautes' s'han fet vora les 12:20 h i hem de començar de baixada cap a Xeresa. Existixen dos rutes de baixada (anomenades baixada per la Cresta i baixada pel Corral de l'Obreret) que convergeixen en un punt per a immediatament tornar a separar-se. És a dir, les dos baixades cap a Xeresa dibuixen un numero vuit imaginari.



La baixada per la Cresta és més curta i per tant amb un desnivell molt mes pronunciat que la baixada pel Coral de l'Obreret que és, en canvi, mes llarga.
Nosaltres triem fer la del Corral de l'Obreret ja que el genoll de Paco comença a fer-li parlar. Deixem l'altra baixada per a altre dia.
Comencen la baixada i vegem el primer (i no serà l'ultim) pal indicador de la PR-CV153 que es troba tombat en terra.

El que de seguida detectem és que per esta zona la majoria dels pins han estat afectats per l'incendi que ja he comentat anteriorment. Així com els matolls ja han rebrotat els arbres encara no s'han recuperat, almenys en la seua capa externa.



Pas a pas arribem als Flarets on no podem evitar fer-mos unes quantes fotos que podeu vore a continuació. Són les 13:10 h.


Continuem caminant pel sender fins que arribem al Corral de l'Obretet deixant a la nostra esquerre el Tossal Redó (443 m).


Apenes superem este punt en la ruta el sender s'acaba i entrem en una pista forestal. És just en este punt (on hi ha un panell informatiu sense cap informació) on ens despistem (el que fa portar el gps dins de la motxilla) i quasi al mateix temps que entrem en la pista l'abandonem al descobrir un sender marcat que ens du al Corral de Foquio. L'idea inicial era seguir per la pista per desviar-nos cap a la Font del Montdúver i el barranc dels Emboscats.


Nomes deixem la pista ja vegem el Corral de Foquio. Són ara les 13:30 h.


L'únic problema de seguir este sender és que rodegem tot el Pla de la Vella fent que la ruta siga molt mes llarga. Per això quan vegem els pals indicadors no ens quadren els temps estimats que ens proporcionen.
Quan mirem cap enrere ens impressionem al vore com de lluny està el cim del Montdúver.



El dia és tremendament calorós per a l'època de l'any en la que estem. Açò provoca que estigam bevent molta mes aigua de la que esperavem beure. El sender ens fa passar prop de precipicis, però res comparat amb l'eixida anterior a la Serra de les Agulles.



Xeresa va ficant-se a tir de pedra, però és sol un 'efecte òptic' ja que el sender encara ens fa pegar una volta prou gran.


Prop de la font del Molí hi ha una zona de pins cremada on s'han perdut les marques de la PR i on hem d'anar amb molt de compte. El sender està just en el llit del xicotet barranc que hi ha a la dreta de la pinada, per tant hi ha que baixar fins el barranc on trobem de nou el sender marcat.


A les 14:20 h canviem el sender per una 'autopista' forestal ja que és molt ampla.


Mentre caminem per la 'autopista' forestal en direcció a Xeresa no podem deixar de meravellar-nos al veure a la nostra dretra el penya-segat de la Penya del Colom.



Finalment i desprès d'atravessar per un túnel l'autopista AP-7 arribem al final de la ruta a l'ermita de Xeresa. Ens fem la foto de campions.



Conclusions de la ruta:

1) És tracta d'una ruta llarga (21 km) però que amb paciència la pot fer quasi tot el mon. Sols hi ha dos llocs on es fa un poc dura la ruta (en la pujada de l'Ombria al començament i el zig-zag de la part final del Montdúver) encara que si cadascú puja al seu ritme no han de ser impediments per a fer la ruta.
2) Esta zona té l'avantatge que és molt flexible a l'hora d'organitzar la ruta ja que es poden fer moltes combinacions amb els senders que hi han.
3) La ruta a nivell paisatgístic té dos parts ben definides: la part que no ha estat afectada per l'incendi que quasi coincideix amb la pujada i la que si que s'ha vist afectada que coincideix amb la baixada.
4) El sender està molt be marcat en quasi tot el sender, llevat d'uns quants punts on he intentat explicar-ho el millor possible. Així i tot recomane si es possible l'us d'un gps.


/* */