dissabte, 24 de maig del 2008

Ràpel a Montesa

Després d'un parentesi massa llarg on no he actualitzat el blog per diverses i variades raons, torne a la càrrega ficant en un període, que espere que siga curt, quatre cròniques. He mantés la data de realització de l'activitat per damunt de la data de publicació.

La primera d'estes quatre cròniques és l'eixida al poble de Montesa per a iniciar el curs de barranquisme organitzat pel CEFIRE d'Alzira. Este curs que consta de quatre jornades és dirigit per Julio Martinez i coordinat per Angel Ribera.
La primera jornada consisteix en una pràctica de ràpel on Julio ens explica com rapelar i com utilitzar els elements de seguretat (l'arnés i el mosquetó) i els necessaris per a fer ràpel (el huit).
La idea inicial de Julio és veure com reacciona la gent quan està rapelant, sobretot la que mai ho ha fet, per evitar sorpresses desagradables quan en la resta d'eixides estigam al barranc.

De bon matí quede amb Alfred (que és que m'ha liat en tot açò...), Toni, Edu i Francis per a fer una 'cotxà' i ens apropem als voltants del castell de Montesa on ja hi ha mes gent.
Després de fer-nos un bon esmorzar, ja sabeu que lo primer és lo primer, ens comencem a equipar-nos.
Julio proporciona l'equip necessari (arnés, mosquetó, rapelador o huit) a aquells que no el ténen, entre els que jo em trobe.


Una vegada equipats ens dirigim fins el punt que ha triat Julio per a fer ràpel. Es tracta d'un penya segat just enfront del castell amb una caiguda d'entre 20 i 25 metres. Marcos és l'encarregat d'assegurar-nos des de baix i per eixa raó és el primer en baixar.



Julio ens explica com hem d'assegurar des de dalt i de forma alternativa ens assegurem a la persona que rapela. En estes dos fotos podem quasi veure a Ana assegurant des de dalt mentre la resta esperem el nostre torn. Per cert l'animalet i els altres efectes de les fotos és cortesia de Julio.



Després ja rapelem tots una o varies vegades..... A continuació una seqüència de fotos on podràs veure fent ràpel a les dos Anes, als dos Ernestos, Eva, Sandra, Josep, Toni, Alfred, Edu, Francis i al gran Salva.




A la fi tots els que van anar a rapelar vam 'superar' la pràctica sense cap problema i per tant ja estàvem preparats per a entrar en un barranc.

1 comentari:

elpasky ha dit...

Ernesto!

Com sempre, els teus articles no tenen desperdici.

Enhorabona, per el teu blog.

/* */