dissabte, 21 de juny de 2008

Barranc del Fraile

En la quarta i última eixida del curs de barraquisme del CEFIRE d'Alzira hem anat el dissabte dia 21 de juny al barranc del Fraile, prop de la població de Bicorp.

Es tracta del barranc mes 'light' dels que componen el curs. Segons Julio Martínez és un barranc d'iniciació ja que no hi han destrepes ni ràpels complicats. A mes els bots es poden evitar si no els vols realitzar. És un barranc on no és necessari portar cordes ni arnesos.
Sols aconselle dur un vestit de neoprè curt i unes esportives velles ja que l'aigua a pesar de ser el mes de juny estava molt freda, encara que si suportes be el fred (si eres familia de Rambo) pots fer-lo amb banyador i samarreta.

Tota esta informació està detallada a la següent pàgina web Barranc del Fraile. El descens ens ocuparà entre hora i mitja i dos hores. El retorn es realitzarà desfent el camí realitzat encara que es pot fer a traves de una senda per on tardarem entre 15 i 20 minuts.

Per a situar a la gent que no sap situar el poble de Bicorp en el mapa fique la següent captura del Google Maps:


Com es pot veure està prop de l'autopista A-7 (encara que tots li diem la carretera d'Albacete o N-340). Eixim per l'eixida 857 de Gavarda i Antella. En la rotonda triem la direcció Gavarda per la carretera CV-557. Travessem els pobles de Gavarda, Antella i Sumacàrcer. En Sumacàrcer agafem la CV-560 i arribem a Navarrés, el qual travessarem i ens unirem a la CV-580 en direcció a Quesa. Travessem també este poble en direcció a Bicorp. Aproximadament a 1 km abans d'arribar a Bicorp (el poble ja es veu) vegem al costat esquerre de la carretera per la que anem una carretera asfaltada prou ampla i que puja cap amunt.

Des de este punt fins a l'inici del barranc encara costa un poc i és molt fàcil que et perdes. Una vegada entrem en esta carretera en els següents encreuaments triarem la via principal. Seguirem les indicacions dels cartells de: 'Bar los Botijos' o 'El Benefetal'. Després de 12 km, mes o menys, s'acaba la carretera asfaltada i comença una de terra. Finalment arribem a l'àrea recreativa del Benefetal. Continuem en direcció al riu, el camí passa per un parell de zones cimentades que travessen el curs del riu. Ens trobarem en mes encreuaments, però sempre triarem la carretera principal.
Finalment la carretera torna a baixar cap al riu on el torna a travessar per una zona cimentada, just abans d'este pas hi ha una xicoteta explanada on caben 4 o 5 cotxes on deixarem el cotxe. Hem aplegat a l'inici del barranc.
Per a facilitar esta costosa explicació, us adjunte dos ortofotos i un track per a arribar.





Per a descarregar el track per a Ozi Explorer polseu damunt d'este enllaç: Acces barranc del Fraile.

El primer que fem es esmorzar i després ens equipem, uns amb vestits de neoprè i altres amb banyador + samarreta. El que ens fiquem tots és el protector solar, ja que el sol escalfa prou. Pareix un ritual i no tardem res en riure-mos.


Abans de començar el barranc ens fem la foto de grup:



D'esquerre a dreta, primera fila: Julio Martínez, Antonio, Sandra, Eva, Bàrbara (acuclillada).
Segon fila: Alfred, Josep, Maite, Ernesto, Francis i l'altra Sandra.

El començament del barranc és molt obert i hi ha que estar molt atent per a no esvarar-se ja que a diferència dels altres barrancs les pedres del llit del riu Fraile esvaren molt quan estan banyades.



Avancem en fila índia veient sempre on ha xafat el que va davant de nosaltres per a fer nosaltres el mateix. Altra diferència amb la resta de barrancs anteriors és que al fons del llit del riu hi ha un poc fang que es remou amb facilitat, convertint un aigua transparent en opaca i En dificultant així el avanç. En esta foto Bàrbara lidera el grup.



El barranc continua sense tancar-se i ens fem una foto didàctica per assenyalar qui va ben equipat i qui no. Després en fem una de grup.


Per fi arribem al primer bassal i les ganes de tirar-se per part del grup són moltes, algo que queda plasmat molt be en estes fotos:




Una vegada deixem enrere este bassal ens topem amb un tobogan natural. Al següent vídeo podem veure a Eva baixar-lo.

video

Just després del tobogan ens trobem amb un jacuzzi natural que les xiques no tarden en apropiar-se.




Apenes 20 metres després ens espera una baixada de quasi 3 metres mitjançant una corda amb nucs a una zona on el barranc s'estreta molt.




En esta zona ens vegem obligats a nadar i es on agraïm el tindre el neoprè ja que es una zona molt estreta on no entren els raigs solars. Esta zona té una llargària de 20 metres i després el barranc es torna a obrir, trobant-nos amb una cascada d'uns 20 metres d'altura.
És una llàstima però no férem cap foto d'esta zona. Peró ara la vaig a descriure el millor que puga. Per a baixar la cascada Julio munta una corda per a baixar a traves d'ella. Si no portarem cap corda es pot baixar amb precaució per un extrem de la cascada que està escalonat.
Poc a poc tots baixem a traves de la corda . Deixem la corda per a després pujar a través d'ella.

Una vegada superada la cascada, continuen el curs del riu durant quasi 15 minuts arribant a zona que probablement es la mes divertida de totes els salts.
Hi ha tres possibles salts, encara que no es precís fer-los, un salt de 3 metres, altre de 5 i un de 7 metres.
En el següent vídeo podem veure al valent d'Antonio botant des de el salt mes alt.

video

Però sense cap dubte el bot mes espectacular és el que va realitzar Sandra, després això si, de pensar-se-ho molt. Nosaltres van editar els següents comentaris, fets amb bona fe.

video

La següent en botar va ser Eva.



I després nosaltres, Ernesto i Alfred.

video

Després ens van relaxar un poc disfrutant de les vistes abans de pegar mitja volta i desfer el camí fet.


Finalment Julio esperava que haguérem gaudit del curs, no cal dir que qualsevol que veja les fotos dels quatre dies (Montesa, Infern, Abdet i Fraile) comprovarà que ens ho passaren simplement genial. I mentiria si no diguera que desitge tornar a apuntar-me al proper curs que organitzes.




Conclusions :
1. Encara que es tracta d'un barranc d'iniciació mai hi ha que deixar de ser prudents i de tindre sentit comú. Per tant, i al igual que en la resta de barrancs, si l'oratge pinta mal, no l'iniciarem.
2. El material col·lectiu en principi no fa falta, encara que es recomana que si tens, portes na corda per si de cas.
3. Recordar que abans de botar en qualsevol dels salts o bassals sempre algú ha de baixar per a comprovar la profunditat que hi ha, ja que por haver variat per diversos motius.
4. Per a portar les claus del cotxe o similars objectes de valor, hi han varies possibilitats, comprar-se un pot estanc o fer-te-lo tu mateix amb un pot amb tap de rosca i un poc de tefló.

dissabte, 14 de juny de 2008

El barranc d'Abdet

Per a la tercera eixida del curs de barrancs del CEFIRE d'Alzira, i segon que fem a un barranc, Julio Martínez ha triat el barranc d'Abdet. També s'anomena barranc de Mela o del Molesillo.
El dia que hem triat per a baixar a través d'este barranc és el dissabte 14 de juny.

Es tracta esta vegada d'un barranc amb aigua amb una longitud de un quilòmetre, un desnivell de 110 m i el temps aproximat per a fer-lo és de dos hores, encara que esta dada depèn de les característiques del grup en el que vages (quantitat de gent i experiència d'esta).

Esta vegada Julio no ha dividit el grup en dos dies diferents, encara que entrarem al barranc amb dos grups separats per mig hora. Al primer grup el guiarà un barranquiste que coneix molt be este barranc, ja que l'ha equipat amb ancoratges (anclajes). El seu nom també és Julio, mira per on.
Julio Martínez, guiará al segon grup. El principal avantatge de fer dos grups és evitar que la gent estiga molt de temps esperant a que cada membre del grup realitze per exemple un ràpel. Jo vaig amb el primer grup, ja que mantenim els grups que anàrem al barranc de l'Infern.

Esta vegada he de deixar a casa en gps i al cotxe la càmera de fotos ja que estos dispositius electrònics no reaccionen molt be amb l'aigua. Julio ho ha pensat tot, i ha comprat dos càmeres analògiques aquàtiques d'un sol ús. Per eixa raó i sobretot en les zones amb poca llum les fotos no tenen la qualitat d'altres vegades, de fet, de la nostra càmera sols hem pogut 'rescatar' unes poques fotos i la majoria són de l'altre grup.

La primera pregunta que ens férem quasi tots quan Julio ens va dir que anavem a Abdet va ser on estava eixe poble. Està situat entre Guadalest i Confrides. Però una imatge capturada del Google Maps val mes que mil paraules.



Per a arribar des de Sueca el millor és agafar la AP-7 i baixar fins l'eixida de Callosa d'En Sarrià, i després passar per Guadalest, Benimantell, Benifato i finalment arribem a este poble de la Marina Baixa.

Nosaltres quedem a les 9,30 h i com ja és costum ens fiquem a esmorzar. Esta vegada al tractar-se d'un barranc amb aigua amb una temperatura prou baixa hem d'utilitzar vestits de neopré llarg. La majoria els hem alquilat, uns quants a la tenda Alvarado en Valencia i altres a l'empresa de Benilloba anonemada Grieta. Així mentre esmorzem fem temps per a que arriben els neoprens de Benilloba.



Una vegada arriben, i ja esmorzats, comencem a repartir-nos els neoprens. El que li va tocar a Ana ja l'utilizava Jacques Cousteau quan era jove. En canvi els de Toni i Alfred són mes nous.



Per cert, els cometaris i efectes a les fotos són cortesia de Julio.

Així que ens fiquem el banyador, agafem el neopré (vestit, escarpins i guants), l'arnes, el mosquetó, el rapelador i el casc i ens encaminem al començament del barranc que està a una distància de quasi un quilòmetre.



Quan per fi arribem al començament del barranc ens fiquem tot el equip i ens endinsem dins l'aigua. Al principi no volem banyar-nos molt, però als 5 minuts estem torrats dins del neoprè i ens banyem per a refrigerar-nos, a partir d'eixe moment ja no sentim gens de fred ni calor durant les 2 hores que dura el descens. La primera part del barranc és un rierol molt pedregós on anem molt en compte on fiquem els peus per a no esvarar-nos.



Els primers ràpels que ens trobem són molt espectaculars ja que pràcticament rapelem per el mateix lloc on cau l'aigua, és a dir, per la mateixa cascada.


Altre ràpel molt divertit és un on quasi no entra la llum solar (i per això les fotos són tan roïns). Allí ens fèiem una foto quasi acrobàtica al forçar al màxim la postura del ràpel, ho férem tots però sols ha eixit be la foto de Salva i la de Josep.


També trobem tobogans per on deixar-nos caure. Com es pot veure a les fotos Francis, Alfred, Toni, Edu, Sandra i Bàrbara disfruten com a xiquets.



Però realment i on ens ho passem genial són en els bots, hi han des de xicotets fins alguns en els que t'ho tens que pensar moltes vegades, encara que en eixos que són mes alts sempre hi ha un ancoratge per a baixar-los rapelant si no t'atreveixes a llançar-te al buit.
En les fotos que fique ara dels bots, cal fixar-se que quan mes ens endinsem en el barranc este cada vegada és mes estret i els bassals cada vegada ténen mes profunditat. Per sort els neoprès ens donen molta flotabilitat. Altra cosa a comentar és que Julio ens van dir que per a botar de forma segura havíem de pegar els braços al cos i flexionar les cames per si de cas al entrar al aigua ens topàvem amb alguna roca. Com ara veureu hi ha gent que botaba d'esta forma i altres que no, que preferien un estil lliure (freestyle).



Finalment i després de dos hores de diversió arribem al acabament del barranc i hem de superar una pujada prou dura però en poc menys de 15 minuts ens trobem altra vegada en el poble d'Abdet. On ens fem una foto de grup.



D'esquerre a dreta, els que estan de peu: Ana, Ernesto, Sandra, Salva, Josep, l'altra Sandra, Francis, Julio i Edu.
Acuclillats: Julio Martínez, l'altra Ana, Bàrbara, Alfred i Toni.

Després recuperem forces amb un bon dinar i realitzem una visita al embassament de Guadalest.


Conclusions:

1. És dels tres barrancs que formen part del curs el que a tots mes ens ha agradat, ja que el aigua li dóna un punt de diversió extra respecte a un barranc sec com era el de l'Infern.

2. Al igual que al barranc anterior hi ha que anar adequadament equipat. A nivell individual hi ha que dur: equip de neoprè (vestit, guants i escarpins), arnés, mosquetó, rapelador i casc.
A nivell col·lectiu hi ha que dur una corda de 20 m.

En este aspecte cal dir que la majoria de gent que fa barranquisme ho fa complint les normes de seguretat, però sempre hi ha una minoria que no ho fa, com un grup estranger que es va trobar el segon grup i que sols portaven un arnes per a tots, cap equip de neoprè i el que realment fan es complicar-se la vida tant a ells mateixos com a la resta de gent que va be equipada, ja que en cas d'accident els has de tirar una ma.

3. Al igual que al barranc de l'Infern, s'ha d'entrar al barranc sempre que les condicions meteorològiques ho aconsellen.

dissabte, 7 de juny de 2008

El barranc de l'Infern

El dia 7 de juny hem realitzat la primera eixida del curs a un barranc real.
El barranc triat per Julio ha sigut el barranc de l'Infern situat entre la vall de Laguar i la vall d'Ebo. Es tracta d'un dels millors barrancs secs ja no sols d'Espanya sinó de tota la franja mediterrànea.
Per accedir al barranc us adjunte el següent enllaç de la pagina web www.barranquismo.net. on està molt be explicat.
El barranc segons esta web té un longitud de un quilòmetre aproximadament, el desnivell des de el seu inici fins el final a la Cova Santa és de 80 m.
Segons l'anterior web, el barranc està completament equipat amb ancoratges (anclajes) químics inoxidables.
Consta de: 9 ràpels, 3 ressaltes i 4 passamans. No té cap escapatòria una vegada fas el primer ràpel fins el final del barranc en la Cova Santa.

El dia que férem el barranc vaig agafar el gps per a poder obtindre un track (ruta que hem realitzat) del barranc. El vaig obtindre excepte de la seua part final on les parets del barranc es tanquen molt i es perd per moments la senyal gps. Estes parts del track que eres erràtiques les he corregit després en casa, perdent, aixó si, les dades de l'altura. Per eixa raó tant a les ortofotos com al perfil hi han zones excesivament rectes.

Les ortofotos són les següents (la primera obtinguda per mig del Ozi Explorer mentre la segon ha sigut obtinguda gràcies al Google Earth) :





El perfil de l'eixida que he obtingut és el següent:



Polsar per a descarregar-se el track per a Ozi de la ruta: Barranc de l'Infern

Julio per a este barranc ha decidit dividir el grup que vam anar a Montesa en dos subgrups, el primer dels quals van anar al barranc la setmana anterior. La ráo de partir el grup és per a reduir els temps d'espera en cadascun dels ràpels, ressalts o passamans.

Així que ens vegem sobre les 9 del matí i el primer que fem és fer-nos un bon esmorzar per a adquirir l'energia necessària per al que pareix que serà una eixida dura.
Una vegada esmorzats, ens equipem i ens fem la primera foto on es pot veure les caretes de tensió que fiquem alguns...


Els barranquistes són d'esquerre a dreta: Ana, Angel, l'altra Ana, Eva, Salva, Sandra, Ernesto i Marcos, el que fa la foto és Julio.

Pero al menys ho portem amb humor...


El primer que fem es baixar fins al barranc seguint les marques de la PRV-147. Abans d'arribar al llit del barranc ens trobem amb la font de Reinós. Allí fotografiem a Ana i Sandra.



Al llit del barranc el terreny es molt irregular i pedregós. Hem d'anar molt amb compte per a evitar qualsevol esglai.



En uns 5 minuts ja estem davant del primer ràpel de 7 m d'altura. Julio desplega la corda i ens explica quin ancoratge és millor per a passar la corda.



A partir d'eixe moment comencem a baixar.


Passem rapidament pel segon ràpel de 5 m, en la foto estem quasi tots pendent de la baixada de Ana.


El barranc comença a fer-se mes estret i trobem zones o hi ha que destrepar recolzant-nos de les parets del barranc amb el braços i/o les cames tal com ho fa Marcos o com ho fa Sandra baix l'atenta supervisió de Julio.



Hi ha zones on be es por rapelar o be podem baixar per la corda sense utilitzar el rapelador. Sandra rapela, en canvi Salva no.


Poc a poc anem superant tots el ràpels que ens van eixint al davant. Algunes fotos a continuació:



Mentre esperem el torn, també hi ha temps per riure'ns un poc i fer-nos alguna foto de record amb els companys.



Quan mes avancem mes abrupte es va fent el barranc, i cada vegada ens sentim mes tancats per les parets d'este. En la primera foto...on està Julio?



Ens trobem el que queda d'un arbre arrossegat per l'ultima avinguda que travessa el barranc de banda a banda i que ens serveix d'improvisat banc per a fer-nos una foto de grup.



A la fi arribem al passamans que ens permet superar un bassal d'aigua estancada i amb un color dorat que et lleva les ganes de 'fer tenca'.
En el passamans utilitzem les dos cintes express que cadascú porta, ja que el passamans està format per segments de corda que van de ancoratge a ancoratge. Utilitzem la segon express per a enganxar-nos i evitar soltar la primera express quan passem d'un segment a l'altre fins que no tenim ficat l'altra. Així en cap moment estem solts sense cap express, la seguretat per davant de tot.
La cinta express es un element d'escalada i barranquisme format per dos mosquetons units per una cinta molt resistent. S'utilitza de forma que un dels dos mosquetons se enganxa al mosquetó del arnés i l'altre a la corda a la que ens assegurem. Es pot veure prou clar en la foto en la que Ana es solta de la corda.



Entre passamans i passamans ens topem amb possiblement el ràpel mes divertit de tots, ja no tant per l'altura que té de 8 m sinó per la complicada eixida que té que fa que nomes eixes de la seguretat de ficar els peus en terra ferma et veus llançat un parell de metres cap a l'esquerra.
Tan espectacular és este ràpel que no puc resistir-me a no gravar en vídeo la baixada del companys. Marcos com quasi sempre ens assegura des de baix i ens dona molta confiança.

Ana baixa com si ho fera tots els dies:




A Sandra li costa un poc mes.




A l'altra Ana... quasi millor que ho mireu i si teniu altaveus, activeu-los, i així sentireu la 'castanyà' que li pega al bidó de l'aigua que porta en la motxilla.





Eva encara que fa una eixida complicada després ho borda...




Tot lo bo s'acaba i el barranc de l'Infern ho fa a la Cova Santa amb un ràpel de 8 m.



A l'eixida de la Cova Santa descansem un poc, ens alimentem i hidratem un poc. Ens queda per davant una forta pujada escalonada.
La primera part és a través del llit del barranc que ja no és tan tancat. El sol calfa molt i cada vegada notem més el pes de l'arnes, el mosquetó, el rapelador i les dos cintes express que portem a banda de la motxilla i el casc.



Nosaltres a diferència del grup de la setmana anterior no ens passem de llarg, i comencem la pujada pels escalons, no se qui comença a contar-los però al poc de temps desisteix. El cascs comencen a sobrar.
Poc a poc anem deixant enrere el llit del barranc, això si, a canvi de molt d'esforç i sudor.



Finalment acabem la pujada i com a recompensa ens trobem un hort de cirerers, als que no tardem en espoliar els seus fruits....veritat Ana?




També trobem una bomba manual que ens permet beure una aigua fresca que ens sap a glòria bendita.


Conclusions:
1. L'experiència de fer barranquisme ens va encantar a tots els membres del grup, ja que respetant unes condicions de seguretat es tracta d'un esport molt excitant a l'hora que segur.

2. El material individual per anar al barranc de l'infern és el següent: arnés, mosquetó de seguretat, rapelador, dos cintes express i un casc.

3. El material col·lectiu necessari: 1 corda de 20 m i una corda de seguretat.

4. Açò ja entra dins del sentit comú, però no costa res ficar-ho, es tracta d'un barranc en el que una vegada fas el primer ràpel no tens cap escapatòria fins a la Cova Santa. Per tant, no cal entrat en ell si les condicions meteorològiques ho desaconsellen, és a dir, si hi ha perill de fortes pluges.


/* */