dissabte, 21 de juny del 2008

Barranc del Fraile

En la quarta i última eixida del curs de barraquisme del CEFIRE d'Alzira hem anat el dissabte dia 21 de juny al barranc del Fraile, prop de la població de Bicorp.

Es tracta del barranc mes 'light' dels que componen el curs. Segons Julio Martínez és un barranc d'iniciació ja que no hi han destrepes ni ràpels complicats. A mes els bots es poden evitar si no els vols realitzar. És un barranc on no és necessari portar cordes ni arnesos.
Sols aconselle dur un vestit de neoprè curt i unes esportives velles ja que l'aigua a pesar de ser el mes de juny estava molt freda, encara que si suportes be el fred (si eres familia de Rambo) pots fer-lo amb banyador i samarreta.

Tota esta informació està detallada a la següent pàgina web Barranc del Fraile. El descens ens ocuparà entre hora i mitja i dos hores. El retorn es realitzarà desfent el camí realitzat encara que es pot fer a traves de una senda per on tardarem entre 15 i 20 minuts.

Per a situar a la gent que no sap situar el poble de Bicorp en el mapa fique la següent captura del Google Maps:


Com es pot veure està prop de l'autopista A-7 (encara que tots li diem la carretera d'Albacete o N-340). Eixim per l'eixida 857 de Gavarda i Antella. En la rotonda triem la direcció Gavarda per la carretera CV-557. Travessem els pobles de Gavarda, Antella i Sumacàrcer. En Sumacàrcer agafem la CV-560 i arribem a Navarrés, el qual travessarem i ens unirem a la CV-580 en direcció a Quesa. Travessem també este poble en direcció a Bicorp. Aproximadament a 1 km abans d'arribar a Bicorp (el poble ja es veu) vegem al costat esquerre de la carretera per la que anem una carretera asfaltada prou ampla i que puja cap amunt.

Des de este punt fins a l'inici del barranc encara costa un poc i és molt fàcil que et perdes. Una vegada entrem en esta carretera en els següents encreuaments triarem la via principal. Seguirem les indicacions dels cartells de: 'Bar los Botijos' o 'El Benefetal'. Després de 12 km, mes o menys, s'acaba la carretera asfaltada i comença una de terra. Finalment arribem a l'àrea recreativa del Benefetal. Continuem en direcció al riu, el camí passa per un parell de zones cimentades que travessen el curs del riu. Ens trobarem en mes encreuaments, però sempre triarem la carretera principal.
Finalment la carretera torna a baixar cap al riu on el torna a travessar per una zona cimentada, just abans d'este pas hi ha una xicoteta explanada on caben 4 o 5 cotxes on deixarem el cotxe. Hem aplegat a l'inici del barranc.
Per a facilitar esta costosa explicació, us adjunte dos ortofotos i un track per a arribar.





Per a descarregar el track per a Ozi Explorer polseu damunt d'este enllaç: Acces barranc del Fraile.

El primer que fem es esmorzar i després ens equipem, uns amb vestits de neoprè i altres amb banyador + samarreta. El que ens fiquem tots és el protector solar, ja que el sol escalfa prou. Pareix un ritual i no tardem res en riure-mos.


Abans de començar el barranc ens fem la foto de grup:



D'esquerre a dreta, primera fila: Julio Martínez, Antonio, Sandra, Eva, Bàrbara (acuclillada).
Segon fila: Alfred, Josep, Maite, Ernesto, Francis i l'altra Sandra.

El començament del barranc és molt obert i hi ha que estar molt atent per a no esvarar-se ja que a diferència dels altres barrancs les pedres del llit del riu Fraile esvaren molt quan estan banyades.



Avancem en fila índia veient sempre on ha xafat el que va davant de nosaltres per a fer nosaltres el mateix. Altra diferència amb la resta de barrancs anteriors és que al fons del llit del riu hi ha un poc fang que es remou amb facilitat, convertint un aigua transparent en opaca i En dificultant així el avanç. En esta foto Bàrbara lidera el grup.



El barranc continua sense tancar-se i ens fem una foto didàctica per assenyalar qui va ben equipat i qui no. Després en fem una de grup.


Per fi arribem al primer bassal i les ganes de tirar-se per part del grup són moltes, algo que queda plasmat molt be en estes fotos:




Una vegada deixem enrere este bassal ens topem amb un tobogan natural. Al següent vídeo podem veure a Eva baixar-lo.



Just després del tobogan ens trobem amb un jacuzzi natural que les xiques no tarden en apropiar-se.




Apenes 20 metres després ens espera una baixada de quasi 3 metres mitjançant una corda amb nucs a una zona on el barranc s'estreta molt.




En esta zona ens vegem obligats a nadar i es on agraïm el tindre el neoprè ja que es una zona molt estreta on no entren els raigs solars. Esta zona té una llargària de 20 metres i després el barranc es torna a obrir, trobant-nos amb una cascada d'uns 20 metres d'altura.
És una llàstima però no férem cap foto d'esta zona. Peró ara la vaig a descriure el millor que puga. Per a baixar la cascada Julio munta una corda per a baixar a traves d'ella. Si no portarem cap corda es pot baixar amb precaució per un extrem de la cascada que està escalonat.
Poc a poc tots baixem a traves de la corda . Deixem la corda per a després pujar a través d'ella.

Una vegada superada la cascada, continuen el curs del riu durant quasi 15 minuts arribant a zona que probablement es la mes divertida de totes els salts.
Hi ha tres possibles salts, encara que no es precís fer-los, un salt de 3 metres, altre de 5 i un de 7 metres.
En el següent vídeo podem veure al valent d'Antonio botant des de el salt mes alt.


Però sense cap dubte el bot mes espectacular és el que va realitzar Sandra, després això si, de pensar-se-ho molt. Nosaltres van editar els següents comentaris, fets amb bona fe.


La següent en botar va ser Eva.



I després nosaltres, Ernesto i Alfred.



Després ens van relaxar un poc disfrutant de les vistes abans de pegar mitja volta i desfer el camí fet.


Finalment Julio esperava que haguérem gaudit del curs, no cal dir que qualsevol que veja les fotos dels quatre dies (Montesa, Infern, Abdet i Fraile) comprovarà que ens ho passaren simplement genial. I mentiria si no diguera que desitge tornar a apuntar-me al proper curs que organitzes.




Conclusions :
1. Encara que es tracta d'un barranc d'iniciació mai hi ha que deixar de ser prudents i de tindre sentit comú. Per tant, i al igual que en la resta de barrancs, si l'oratge pinta mal, no l'iniciarem.
2. El material col·lectiu en principi no fa falta, encara que es recomana que si tens, portes na corda per si de cas.
3. Recordar que abans de botar en qualsevol dels salts o bassals sempre algú ha de baixar per a comprovar la profunditat que hi ha, ja que por haver variat per diversos motius.
4. Per a portar les claus del cotxe o similars objectes de valor, hi han varies possibilitats, comprar-se un pot estanc o fer-te-lo tu mateix amb un pot amb tap de rosca i un poc de tefló.

/* */