dimarts, 12 de maig de 2009

Pantà del Regajo (IV) amb Susi

La ruta del Pantà del Regajo és com es sol dir "un caballo ganador", ja que és una ruta amb una gran bellesa paisatgística a canvi d'un baix nivell d'esforç.
Per tant és la ruta perfecta per aquella gent que s'inicia amb el senderisme o que simplement vol fer un ruta mes fluixa a nivell físic pels motius que siguen. Després de realitzar la Cortada i la ruta per la Murta, Susi i jo vam decidir fer una ruta mes suau i esta ruta era perfecta.
Esta ruta està explicada amb mes detall a la primera crònica que vaig realitzar amb Maria Jose.
Ací deixe unes fotos que descriuen d'una forma gràfica com ens ho passarem de be realitzant la ruta el passat dimarts 17 de març del 2009.



dissabte, 9 de maig de 2009

Pas del Pobre - Orella d'Ase - Creu del Cardenal

El dissabte 7 de febrer de 2009, la meua companya de l'institut Susi i un servidor, ens vam anar a la vall de la Murta per a intentar realitzar la ruta anomenada per la gent de Rocacoscolla com "Cumbres de la Murta".
Inicialment havíem quedat per a fer la ruta mes gent, però com sol passar últimament a mesura que ens arrimem al dia de l'eixida, la gent m'anava avisant que per un motiu o altre no podia vindre. Així que al final sols erem dos senderistes, però la veritat es que ens ho passarem molt be.
La ruta de Rocacoscolla ens portava inicialment al Pas del Pobre, després passant a través del "Mojón de Piedra" arribaríem a l'Orella d'Ase. Allí enllaçaríem amb el sender que ens conduiria fins a la Creu de Cardenal i posteriorment mitjançant la pujada a través de la canal aplegaríem al Cavall Bernat. Finalment realitzaríem la baixada pel Racó de les vinyes en direcció al monestir. Eixa era la ruta prevista, però com sol passar moltes vegades, caminar per la muntanya no és una ciència exacta, i pels motius que mes tard contaré, vam tindre que realitzar una ruta alternativa a la feta pels membres de Rocacoscolla.

La ruta realitzada té les següents característiques:
  • Distància: 8,62 km (Són un poc mes, sobre els 9 km, ja que hi ha un tram que no està reflectit al track)
  • Desnivell acumulat: 440 metres.
  • Tipus de terreny: Predomina el sender estret i de vegades quasi imperceptible. També hi ha pista forestal en la primera part de la pujada del Pas del Pobre per l'ombria i en la baixada de la Creu cap al Monestir.
  • Temps total utilitzat per a fer la ruta: 6h 5 min dels quals 4h i 19 min (aprox) vam estar en moviment.
  • Al llarg de la ruta hi han uns quan llocs on la gent que pateix vertigen ho pot passar mal, sobretot en la zona que va des de el Pas del Pobre fins el Mojón de Piedra.
  • No existeix cap font d'aigua en la ruta. (sols al final però a efectes pràctics no conta)
  • Els senders estan senyalitzats d'una forma irregular, ja que en la zona que va des de el Pas del pobre fins el Mojón de Piedra la senyalització és quasi inexistent. Després la senyalització es prou pobra fins l'Orella d'Ase on millora un poc a base de fites (pedres amontonades). Tant en la part inicial com en la part final de la ruta la senyalització és excel·lent.
L'ortofoto i el perfil de la ruta són els següents:




Per a descarregar-se el track de la ruta al Wikiloc, polsar ací: Pas del Pobre.

Poc abans de les 9,30 h del matí arribem a l'aparcament de la Murta. Per arribar ací des de Sueca hem vingut per Corbera i en l'encreuament del Forn de Carrascosa hem girat a l'esquerre agafant una carretera que va entre els horts de tarongers cap a la muntanya. Una vegada en esta carretera, ja no hi ha que canviar de direcció, seguint sempre recte en qualsevol encreuament o bifurcació, fins aplegar a l'aparcament de la Murta.


Sobre les 9:30 h entrem al parc de la Murta i després de que ens apunten en el llistat que hi ha a la casa de l'entrada, agafem la pista forestal/sender que hi ha just a la dreta quan deixes enrere la casa. Esta senda ens portarà al Pas del Pobre a través de la senda botànica de l'Ombria.
Al principi la pista es ampla i el terreny és molt irregular ja que hi ha molta pedra solta, però a mesura que avancem l'amplària va disminuint però a canvi el terreny va millorant la seua uniformitat. Quasi al principi ens trobem amb un antic forn de calç.


El sender ens condueix cap a l'interior de la vall de la Murta amb una pujada molt suau, i la vegetació cada vegada va tancant-se gradualment fent que de vegades ens vegem obligats a fer contorsions amb el nostre cos per a evitar alguna branca. Molt prop del Pas del Pobre, el sender té una zona un poc compromesa on s'han instal·lat unes cordes per ajudar a passar. Hi ha que anar amb molt d'ull en eixa zona.
El monestir de Santa Maria de la Murta apareix entre la frondosa vegetació que envolta el sender.


A les 10,30 h arribem al Pas del Pobre on descansem uns minuts que aprofitem per a veure el paisatge que tenim davant de nosaltres.


Apenes un quart d'hora després ens trobem davant d'una indicació en forma de monolit de pedra. Este tram és un poc aeri ja que anem caminant sobre la cresta de la muntanya.


Les marques que fins ací eren de pintura, són substituides per conjunts de pedres apilades, peró en este tram estan molt separades entre si, de forma que sense el track del gps haguera sigut molt complicat trobar el cami.


Anem a un ritme que no és ni lent ni ràpid, la ruta tal i com la estem fent pinta molt be. Així i tot decidim parar a esmorzar a les 11,30 h. Estem molt prop del Mojón de Piedra però hem decidit parar abans en un lloc en el que no faça molt de vent ja que després de la pujada anem un poc sudats. La vista és meravellosa, ja que podem apreciar la canal que ascendeix fins al Cavall Bernat.


Quasi a les 12 h ens fiquem de nou en marxa però abans li faig una foto a Susi que pareix que estiga en el cim del K2.


En menys de deu minuts ens trobem al Mojón de Piedra on ens fem la foto de rigor. Desde allí comencem a apreciar a contrallum la Serra de les Agulles.


Comencem a caminar cap a l'Orella d'Ase i és just en este punt on el gps em juga una mala passada ja que el programa es queda congelat. Este contratemps l'haguera detectat en poc de temps en qualsevol altra ruta, però en el tram que estem realitzant anem molt lents per la vegetació que hi ha i esta errada del gps em passa totalment inadvertida.
Tal i com es pot apreciar al track ens passem de llarg (de fet no la vam veure) la bifurcació del sender cap a la Creu de Cardenal i en canvi comencem a rodejar l'Orella d'Ase en direcció cap a l'Ouet.
El sender per esta zona és molt deficient i avancem molt poc a poc, però ens seguim trobant marques en forma de pedres apilades.
A les 13,05 h m'adone del error del gps (el reinicie), però hem caminat quasi un hora en la direcció incorrecta i hem de tornar cap enrere (quasi altra hora).


A les 13,50 h estem situats de nou en el bon camí, però hem perdut quasi dos hores que són necesàries per a fer la ruta que volíem fer inicialment, així que decidim retallar-la i baixar des de la Creu cap al monestir, la canal del Cavall Bernat haurà d'esperar a una altra ocasió. Aprofitem per a fer un xicotet descans, ja que des de que ens hem donat compte de l'errada fins eixe moment hem anat a un ritme alt.


Arribats a este punt de la descripció de la ruta, he de dir que Susi em va sorprendre gratament ja que en cap moment es va queixar per la duresa de la ruta i això que per moments la ruta era prou dura. El tram que havíem realitzat era propi de la mateixa Serra de les Agulles per la seua dificultat.
Després d'este mini descans ens fiquem de nou en marxa, i poc a poc ens anem apropant a la Creu del Cardenal. Ens trobem un altra creu que jo no coneixia uns minuts abans d'arribar a la Creu del Cardenal. En estes fotos es poden veure tant el relleu de la muntanya en direcció cap a l'Ouet com la muntanya de Cullera amb la mar de fons.



A les 14,20 h arribem a la Creu del Cardenal i ens fem dos fotos ràpides ja que el temps comença apremiar. Susi que s'havia llevat el gorro que portava, s'ha gelat pel vent que bufa i es troba un poc marejada, així que parem un poc per a que es recupere, en pocs minuts estarà recuperada.


La baixada cap al monestir la fem amb un ritme ràpid primer pel tram que hi ha de sender i despres per la pista forestal. Este tram està molt be marcat.
Finalment arribem al monestir a 15,15 h i ens fem les típiques fotos de campions (que ja feia varies eixides que no les feia). Sols ens queda un passeig fins l'aparcament.


Conclusions:
  1. Esta ruta s'ha de fer obligatoriament amb pantalons llargs i un poc grossos (a no ser que es vullga realitzar algun tipus de penitència) ja que hi han zones on la vegetació "t'acaricia" les cames amb molta passió.
  2. No hi ha cap font al llarg de la ruta, sols està la font de la Murta situada quasi al final de la ruta pel que quasi no conta.
  3. Per a la gent que no porte gps, s'ha d'anar amb mil ulls en certes zones, sobretot entre el Pas del Pobre i l'Orella d'Ase, les marques estan fetes en estes zones per pedres apilades i prou distanciades unes d'altres. Compte!
  4. És una ruta meravellosa a nivell paisatgístic, val la pena l'esforç.
/* */