dissabte, 17 d’octubre de 2009

La canal del Garbí des de Albalat dels Tarongers

El dijous 16 d'abril de 2009 amb la companyia de Gabriel Màñez, Paco Castells, i Hèctor Fos, que era la primera vegada que venia amb nosaltres, vam realitzar l'eixida a la Canal del Garbí.
Esta eixida la teníem pendent ja que l'havíem vist en la web de Rocacoscolla, i almenys a mi, m'havia impressionat per l'abrupta que és, però com es sol dir en l'anunci d'una colònia, en les distàncies curtes guanya molt mes.
La ruta originària s'iniciava i acabava en Albalat dels Tarongers, però nosaltres hem decidit que ens podíem apropar un poc mes fins l'altra banda del riu Palància i de l'autovia A-23 ja que eixa part de la ruta es realitza per carretera i no aporta res, i a mes, ens estalviem quasi dos quilòmetres.
La ruta realitzada té les següents característiques:
  • Distància: 9,96 km.
  • Desnivell acumulat: 609 metres.
  • Tipus de terreny: En la primera part de l'eixida predomina el sender estret . En la canal el sender es transforma en una pujada de pedra en pedra on el camí sols es distingix gràcies a les marques. En la baixada es combina el sender ample de terra (amb mes o menys densitat de pedres) amb la pista forestal de terra.
  • Temps total utilitzat per a fer la ruta: 4h 26 min dels quals 3h i 47 min (aprox.) vam estar en moviment.
  • Al llarg de la ruta hi han uns quan llocs on la gent que pateix vertigen ho pot passar mal, sobretot en la zona de la canal (on hi han cadenes per a agafar-nos millor) i en el pic del Garbí.
  • No existeix cap font d'aigua en la ruta.
  • Els senders estan senyalitzats d'una forma correcta, tant a nivell de marques pintades (en la zona de la canal s'agraïx) com amb senyals indicadores verticals.
El mapa i el perfil de la ruta són els següents:




Per a descarregar-se el track de la ruta des del Wikiloc, polsar ací: Canal del Garbí
També podem veure l'ortofoto i el track de la ruta al següent visor oferit pel Wikiloc:



A les 8,45 h, i després de algo mes de mig hora de cotxe des de Sueca, estacionem el cotxe en un descampat, en meitat dels pins, prop d'una zona de xalets. El gps ens indica que hem de superar, ja a peu, per la carretera la zona dels xalets i al poc de fer-ho ja ens trobem en marques de PR-CV318.
El sender és ample i de terra, continuem avançant i poc a poc la pendent es va fent cada vegada mes dura, fins que al final el sender de terra es transforma en un camí virtual totalment irregular i amb terra solta que podem seguir gràcies al gps i a unes marques amb els colors blau i blanc encara que també ens trobem marques formades per punts blaus.





En apenes uns pocs minuts hem salvat, amb molt d'esforç, un desnivell considerable però les vistes ho mereixen.


Una vegada superat esta zona complicada del barranc, la pendent del camí es suavitza i el terrenys es torna mes regular encara que de quan en quan ens trobem en alguna torrentera que travessa el sender i ens fa anar en molt de compte.


A la nostra dreta la l'erosió ha modelat en la muntanya unes formes capritxoses.



És un recordatori del insignificant que som front a la naturalesa.



A les 10:30 h estem situats en la base de la canal, mirem cap a dalt i ens quedem impressionats del que anem a pujar.


Paco com ja és costum lidera el grup en la pujada, a continuació va Gabriel, un servidor i finalment tanca el grup Hèctor. Però l'ordre a mesura que anem pujant per la canal va canviant, excepte el liderat que sempre el porta Paco, la resta anem parant cada dos per tres per a immortalitzar el moment. La pujada, tal i com es pot vore a les següents fotografies, és espectacular.




Hi ha moments que has de travessar llocs molt aeris, com cornises, per tant la gent amb vertigen molt de compte. Per a major seguretat, hi han instal·lades unes cadenes per a poder aferrar-se i almenys et sents un poc mes segur.


De quan en quan no ens podem resistir davant del paisatge que tenim davant dels ulls i hem de fer una parada pera a realitzar una fotografia. Aprofitem eixe xicotet moment per agafar aire, ja que poc després hem de seguir pujant.



Finalment, a les 10:50 h, arribem a la part de dalt de la canal on hi ha una caixa metàl·lica on hi ha un llibre per a signar, en el que evidentment deixem constància de la nostra visita al Garbí.


A partir d'este lloc el sender torna a aparéixer com a tal, eixamplant-se poc després.


Seguint este sender, que poc després s'unix a la pista forestal, arribem al cim del Garbí o hi ha un balcó amb unes vistes esplèndides. Per arribar a este balcó, hi ha que caminar per un sender que ens conduïx a una zona amb estrats inclinats tal i com es pot vore a les fotos.




Aprofitem el lloc i el moment, ja que són les 11:20h per a esmorzar i recuperar forces mentre comentem la pujada que acabem de fer i les vistes tan meravelloses que tenim davant de nosaltres. Així i tot hem de separar-nos del punt mes alt, ja que Hèctor té un poc de vertigen.



Quan comencem la baixada ens trobem amb l'ermita de la Santa Creu del Garbí.



La baixada comença per un sender on ens trobarem un gos que ens va seguir una bona estona, però, tal i com estava de lluidor i cuidat suposarem que no estava abandonat ni perdut.
Ens desviem del sender pel que baixavem (crec recordar que era el SL-24) i agafem el PR-CV369 en direcció de baixada.



A partir d'este punt el sender s'estreta molt i es fa molt pedregós. A mes, el sender va fent continus zig-zags.


Quan la pendent comença a suavitzar, l'amplitud del sender comença a augmentar.


Finalment arribem a la zona dels xalets on havíem començat. D'eixe punt al cotxe no queda pràcticament res. A les 13:10 h arribem al cotxe i ens quedem mirant al lloc on estàvem esmorzant poc abans.


divendres, 2 d’octubre de 2009

El blog torna a la vida

Han passat cinc mesos amb el blog sense actualitzar per diversos motius (que no vaig a contar...) que han provocat que no haja pogut dedicar-li el temps necessari.

Malgrat tot, he continuat fent eixides de senderisme de tot tipus, des de aquelles mes familiars i mes fluixetes com la que vaig fer amb els amics de Sollana a la Serra Gelada o amb els professors als "Cuchillos del Cabriel" fins algunes que fins ara no havia fet, com són les dues eixides nocturnes que vaig fer amb Gabriel Máñez, tant a la Ratlla des de la Casella, com a l'Alt de les Creus des de la Cova de la Granata.

A partir d'esta data espere que poc a poc aniré penjant estes eixides a mesura que tinga algun que altre temps lliure. I com no, continuaré fent noves eixides a llocs on encara no he estat: Penyagolosa, el pic Calderon, Benicadell, etc. Es podria fer una crònica sencera dels llocs on encara no he estat.

Espere que tant amb els amics que ja han vingut en altres ocasions com amb alguns nous que s'animen, pugam fer moltes rutes i sobretot passar-ho molt be.
/* */