dissabte, 26 de desembre de 2009

La Ratlla des de la Vall de la Casella (eixida nocturna)

El diumenge 2 d'agost de 2009 vam realitzar l'eixida al cim de la Ratlla des de la vall de la Casella en Alzira. En esta ocasió, i aprofitant que era estiu on el calor dificulta fer senderisme, vam fer l'eixida per la nit a la llum de la lluna i dels frontals.
Per a mi era la primera vegada que feia una eixida d'este tipus i em va agradar molt ja que és molt diferent d'una eixida diurna ja que quasi no veus mes enllà del que il·lumina el frontal i t'entra una sensació de soledat que es veu compensada per l'aparició d'algun que altre animal com la rabosa que vam vore i pel paisatge nocturn, ple de llums i ombres, on es distingix a la perfecció on arriba l'home i on no.
Els senderistes amb els quals anava eixa nit eren Gabriel Màñez i el seu fill Joel que ho va fer realment be.

La ruta realitzada té les següents característiques:
  • Distància: 9,54 km.
  • Desnivell acumulat: 488 metres.
  • Tipus de terreny: En la primera part de l'eixida ens trobem amb una pista forestal molt ampla. Posteriorment, i fins el cim, es transforma en un sender estret de terra i pedra.
  • Temps total utilitzat per a fer la ruta: 3h 28 min.
  • No existeix cap font d'aigua en la ruta.
  • Els senders sembla (era de nit) que estan senyalitzats d'una forma correcta, tant a nivell de marques pintades com amb senyals indicadores verticals. Part de la ruta va per el sender PRV-304.
El mapa i el perfil de la ruta són els següents:




Per a descarregar-se el track i els waypoints polsar al següent enllaç que vos porta a la pàgina del Wikiloc on està penjada també esta ruta: La Ratlla des de la Casella.
També podem veure l'ortofoto i el track de la ruta al següent visor oferit pel Wikiloc:



A les 22:20 h. comencem la ruta després de deixar el cotxe prop de la zona d'oci que hi ha al vall de la Casella i on unes cadenes ja no ens deixen avançar.
Al principi ens trobem amb una ampla pista forestal amb un desnivell elevat, passem per davant del bar de la Casella, poc després estem davant del tancat del cérvols i finalment arribem a la casa forestal també coneguda com casa Bono, prop d'allí està la font del Tormo.
A partir d'este punt el desnivell de la pista es suavitza cosa que agraïm.
La pista forestal per la que caminem és la que conduïx fins a la font del Barber i sol ser utilitzada per gent amb bicicleta de muntanya. Nosaltres la seguim fins que a les 22:45 h. ens desviem a l'esquerre per un sender que esta senyalitzat amb un poste que ens indica que és el cami correcte per arribar a l'observatori de l'Ouet i a la Ratlla.





De quan en quan visualitze el gps per a comprovar que s'està registrant tota la informació de l'eixida. Gabriel es coneix esta zona molt be i se que ens portarà pel lloc correcte, a mes, va estar fa molt poc de temps preparant esta eixida i ho té fresc a la memòria. Joel no perd detall.



El sender pel qual caminem és estret i ens obliga a ficar-nos en fila índia, Gabriel va davant amb un frontal, Joel que no en porta va al mig i jo al final de manera que puga il·luminar-li el camí amb el meu frontal.



El sender va guanyant altura respecte a la pista per la que veníem i als pocs minuts podem apreciar el perfil retallat per la llum de la lluna de la Serra de les Agulles que destaca sobre la vall.



Al poc de temps ens trobem en una zona plana on no bufa res d'aire i on la humitat fa que comencen a suar en abundància, crec recordar que Gabriel va anomenar esta zona com el Pla de Simetes però no estic completament segur. Aprofitem per a fer-nos una de les poques fotos que ens farem en esta eixida.


A les 23 h. aproximadament arribem a una bifurcació on hem de triar si volem anar cap a l'observatori de l'Ouet o be continuar cap al cim de la Ratlla, nosaltres triem esta ultima opció.
Als poc minuts veiem per la senda que va a l'Ouet un parell de llums de frontals que al principi m'asusten ja que no m'esperava trobar-me a ningú mes per la muntanya a estes hores. Gabriel opina que poden ser be senderistes com nosaltres o be caçadors. De totes formes deixem enrere les llums i al poc de temps ja no les visualitzem.
A mesura que anem pujant cap a la Ratlla ens veiem envoltats per una espesa boira que ens obliga anar en grup de forma mes compacta.
A les 23:50 h. i amb una visibilitat molt reduïda, d'entre 5 i 7 metres, ens topem de sobte amb el vèrtex geodèsic de la Ratlla. Pràcticament no veiem res i en part quedem un poc decebuts ja que esperàvem vore un magnífic paisatge nocturn, així que ens fiquem a sopar. Però abans ens fem una foto de grup.


Una vegada ja hem acabat de sopar i hem signat al llibre de firmes ens decidim a començar la baixada cap a la Casella i aprofitant una ullada de claredat que ens dona la boira podem apreciar una sèrie de llums. Hi ha llums a la Serra de les Agulles i altres en direcció al Massalari, desestimem que siguen de xalets ja que estan molt cap a la muntanya així que ha de ser de mes gent com nosaltres però ens quedem un poc estranyats. Ens preguntem qui serà la gent que es decidix a realitzar una ruta tan complicada i escarpada com la de la Serra de les Agulles per de nit.
Abans d'iniciar la baixada ens fem les següents fotos:



La baixada la iniciem a les 0:30 h. amb molta precaució per la boira. Al poc de començar el descens observem que la boira es va dissipant fins que minuts després ja ha desaparegut del tot.
A la 1:45 h. i sense cap incidència que destacar, a banda d'una fina pluja que va durar molt poc, apleguem al lloc on hem deixat el cotxe i donem per finalitzada l'eixida.



He de destacar la bona actitud de Joel, que malgrat la seua edat, no es va queixar en cap moment de l'esforç realitzat i es va comportar com qualsevol senderista que ha vingut en nosaltres en altres ocasions.

divendres, 4 de desembre de 2009

Carrera d'orientació per la Murta

Poc a poc vaig publicant tot allò que he anat fent al llarg de l'any i que per diversos motius no ho havia pogut fer fins ara. Espere que ara que pareix que puc dedicar-li mes temps al blog, puga donar eixida a tot el que tinc al caixó de tasques per realitzar. No m'agrada ficar-me terminis perquè després per "a" o per "b" no els puc complir i em cabrege, però en esta ocasió vaig a fer una excepció i vaig a intentar publicar als mesos de desembre i gener tot allò que tinc ara pendent.

El que vaig a publicar hui és la carrera d'orientació, al paratge de la Murta, amb la que vam donar per finalitzat el curs del CEFIRE d'Alzira anomenat "Contacto con el medio natural: técnicas de orientación", en el que vam tindre de ponent a Salvador Bayarri Ferrer, que ens va transmetre una sèrie de coneixements al voltant del mon de l'orientació i la seua aplicació a la docència sobretot per aquells que són professors d'educació física. Per a tots els participants al curs, ja foren professors d'educació física o no, ens va transmetre la curiositat per aprendre un esport molt interessant i que era per a molts (entre els que m'incloc) quasi desconegut.
Al llarg d'este curs vam passar de practicar les tècniques i els diversos tipus de carrera d'orientació en zones mes limitades a nivell d'espai, com el parc de l'Alquenència d'Alzira, fins acabar el curs en un zona molt mes gran com és el paratge de la Murta.
El 30 de maig ens vam reunir els participants, el ponent del curs i el coordinador del CEFIRE, Angel Ribera, per realitzar una carrera d'orientació a la Murta. Salvador Bayarri s'havia avançat un parell d'hores a la resta per a situar/ocultar estratègicament les diverses balises que nosaltres havíem de buscar posteriorment.
Una vegada formats els equips (de dos) al costat de les restes del monestir de Santa Maria de la Murta, Salvador ens explica les regles de la carrera que eren les següents:
  • No hi havia cap ordre en la recerca de les balises.
  • Totes les balises tenien la mateixa puntuació.
  • El temps de la carrera estava limitat a dos hores.
  • L'equip que no estiguera en el punt d'eixida abans de les dos hores seria penalitzat.
A continuació ens va proporcionar a cadascun dels equips el material necessari per realitzar la carrera: un mapa on estava assenyalada l'ubicació de les balises i una brúixola. A partir d'eixe moment sols restaven 5-10 minuts per a l'inici i era el moment de establir amb el company d'equip quina anava a ser l'estratègia a seguir.


Jo formava equip amb Abel, professor d'educació física amb millor condició física que jo de llarg. En principi el nostre equip era el favorit per guanyar la carrera, ja que jo era la persona de tot el grup que sobre el paper mes coneixia la Murta, però la carrera ens va demostrar que eixe avantatge era un arma de doble fil.
L'estratègia del nostre equip consistia en aconseguir primer les balises situades a major cota, ja que al estar a finals de maig preferíem afrontar els trams de pujada amb la menor calor possible, just al començament de la prova. Esta estratègia ens va diferenciar dels demés equips però també ens va condemnar.
L'eixida de la prova és espectacular, cada grup pareix que segueix una direcció diferent a la resta. Hi ha dubtes entre els equips entre caminar de presa i guardar forces o directament ficar-se a córrer.
Nosaltres barregem les dos coses, però predomina el caminar de presa, ja que anem de pujada en busca de la primera balisa que no tardem en trobar en la font.



A partir d'ací la cosa comença a anar mal ja que no trobem la segon balisa i segons el mapa deuria estar davant de nosaltres. Caminem pista amunt, mes de 500 m, per a tornar enrere poc després. Ací el conéixer el terrenys ens juga una mala passada ja que ens "piquem" i invertim una quantitat desmesurada de temps en buscar esta segon balisa. Tal vegada si no haguérem conegut tant el terreny ens haguérem donat per vençuts molt abans i haguérem seguit cap a la següent balisa. Craso error.
Al acabar la carrera vam comprovar que algun graciós havia furtat la balisa.
A partir d'eixe moment ens toca afanyar-nos per compensar el temps perdut i decidim baixar cap a la zona del monestir per localitzar les balises "fàcils". L'estres es va incrementant de forma inversament proporcional a la quantitat de temps que faltava per a finalitzar les dos hores de la carrera. Hi ha balises que trobem amb certa facilitat i altres que es resistixen i ens obliguen a desistir.


A la fi no guanyarem la carrera, no me'n recorde si quedarem en segon o tercera posició, però tampoc era una cosa que fora important, de fet, la memòria que és selectiva ho ha eliminat dels meus records. En canvi, si que em recorde que tots els equips comentarem els problemes que havíem tingut al llarg de la carrera, com la famosa balisa "extraviada" i altra que ens havia obligat a entrar dins d'una esbarzera deixant-nos les cames plenes d'arraps.
Per culminar el matí ens vam donar els correus electrònics amb la idea de poder-nos comunicar quan hi haja una carrera d'orientació i formar equips. Després ens ferem la foto de grup en la que faltava aquella gent que tenia mes presa.



La principal conclusió que he tret d'este curs té que vore amb l'esport de l'orientació. Pareix des de fora que siga un esport d'aventura i cert risc on hi ha que tindre un elevat nivell físic per a participar. Res mes lluny de la realitat, sempre que no es vulga competir per guanyar. Es tracta d'un esport, on no sempre l'èxit depén directament de la condició física, encara que ajuda molt, però l'èxit també depén d'altres factors com són interpretar correctament un mapa i traçar un rumb correcte amb la brúixola. Per tant el poden practicar tota classe de persones des de menuts fins majors, cadascú al seu nivell.

Qui estiga interessat en este esport que navegue pels següents enllaços:

dimecres, 2 de desembre de 2009

MANIFIESTO: EN DEFENSA DE LOS DERECHOS FUNDAMENTALES DE INTERNET

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que:

1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Si quieres sumarte a este manifiesto, difúndelo por Internet.
/* */