dilluns, 11 d’octubre del 2010

Pics de la Murta

Primera eixida post-pirenaica i enèsima vegada que vaig a la Murta (i que siguen moltes mes!!), esta vegada he triat una ruta a la que "li tenia ganes" ja que l'altra vegada que la vaig intentar fer, per una errada meua no la vaig completar com desitjava. Estic també disfrutant d'esta eixida perquè se que durant pràcticament un mes no podré eixir a la muntanya pel tema de la sega de l'arròs.
Per a mes motivació, estrene companys de caminata, encara que mes que una estrena, és un reencontre amb Marcos Tornero i Matias Vidallach amb els que havia caminat en altres ocasions quan érem encara molt mes joves que ara. 
La ruta triada en esta ocasió ens portarà a recórrer els cims mes importants que envolten la Vall de la Murta i per tant és una ruta que transita per tot el perímetre extern d'esta vall tan bella. Accedim primer al cim del Pas del Pobre, per a continuació, deixar de costat el Cingle Blanc o Primera Orella d'Ase, pujar la Creu del Cardenal i finalment trepem al Cavall Bernat per la seua canal.

Característiques de la ruta:
  • Data de realització: 12 de setembre de 2010
  • Senderistes: Matias Vidallach, Marcos Tornero i Ernesto Ortells.
  • Distància: 9,58 km
  • Desnivell positiu (D+): 626 m.
  • Tipus de terreny: En quasi tota la ruta predomina el sender estret i molt irregular de terra  mentre en la zona de la canal hi ha que utilitzar les mans i trepar. Sols trobem pista forestal quan ens dirigim al monestir de Santa Maria de la Murta, tant al començament com al acabament de la ruta.
  • Temps en moviment per a fer la ruta: 4h 53 min.
  • Si que existix una font d'aigua en la ruta situada en les immediacions del monestir encara que no és potable.
  • El sender de pujada cap al Pas del Pobre està marcat amb la senyalització corresponent al GR-236 o "Ruta dels Monestirs" i amb les marques de SL corresponents a la ruta botànica per l'Ombria de la vall. Des del cim del Pas del Pobre fins la Creu del Cardenal la senyalització és mes "sutil", feta a base de fites i punts de color verd (cortesia del Centre Excursionista d'Alginet). A partir d'este punt fins al final de la ruta ens trobem amb una bona senyalització corresponent al sender PRCV-335, excepte en el tram de la canal on no hi ha cap senyalització.
  • Perfil, track i waypoints: Pics de la Murta.
  • Ortofoto:

Arribada al punt d'inici 

Arribar a la Vall de la Murta des de Sueca és prou sencill però s'ha d'estar prou atent per a no equivocar-se. Es pot arribar per altres rutes, però per a mi esta és la mes fàcil. Hem d'eixir de Sueca pel flamant nou pont de Fortaleny en direcció a Corbera.
Quan apleguem a la rotonda en els voltants de Corbera hem de triar l'eixida de la rotonda que va cap Alzira, i d'esta forma anirem per la circumval·lació externa de Corbera. Poc després, arribem a una nova rotonda justament situada a l'altra banda de Corbera, on de nou triarem l'eixida cap Alzira.
A partir d'este punt hem d'estar "al loro" ja que a uns 4 o 5 km ens trobem amb un encreuament senyalitzat cap a la nostra dreta amb un cartell com Forn de Carrascosa, nosaltres en canvi girarem cap a l'esquerre on hi ha un viver de plantes. a partir d'este punt ja podrem vore algun cartell senyalitzador del "Paratge Natural de la Murta" de color marró.
A partir d'este gir, hem d'anar sempre per esta carretera sense abandonar-la, en qualsevol encreuament has d'anar sempre recte, fins que prou mes avant trobarem l'aparcament d'este paratge natural. Fàcil, no?

Descripció de la ruta

A les 8 del matí quedem en Sueca, Marcos, Matias i un servidor i després de fer una ruta alternativa a l'anterior, ja que el pont de Fortaleny estava encara en obres, arribem a l'aparcament de la Murta a les 8:30 h. Allí ens preparem (desplegar bastons, agafar motxilles, connectar el gps, etc) i ens fiquem en marxa. Entrem dins del paratge natural després de donar el nom al personal que està en la casa forestal de l'entrada i sense perdre un minut mes, ens dirigim cap al monestir.
Just davant del pont de Felip II podem trobar uns grans pins i un panell indicador del GR-236, d'on s'inicia la pujada al Pas del Pobre i on ens fem la primera foto de la jornada.


A les 8:40 h comencem la pujada cap al Pas del Pobre que és curta però intensa, ja que a la forta pendent de pujada hem de sumar un sender amb un terreny molt irregular i unes cames que encara no han agafat la temperatura adequada. Hem passat d'estar a una cota de 165 m a 332 m caminant un 800 m. De quan en quan parem per a descansar i agafar aire. En una d'estes parades faig la següent foto al monestir.


A les 9:05 h arribem dalt i junt al "mojón" o fita de pedra ens fiquem a esmorzar. Marcos i Matias encara no ho saben, però unes hores després caminarem pels cims que apareixen al fons de la foto.


Ens fiquem de nou en marxa a les 9:30 h i hem de travessar una zona un poc delicada amb grans roques per a connectar amb el sender que ens portarà de pujada cap a la sima. Este sender, que transita per la vessant que dona al vall de la Casella, és dur i inicialment estava marcat amb fites, però tenim la gran sort que mentre estàvem esmorzant ens han sobrepassat un grup del centre excursionista d'Alginet que estan marcant la ruta amb punts verds. Mentre caminem podem notar l'olor a pintura de les marques recent pintades i molt prop de la sima ens reunim amb este grup d'Alginet que es troba esmorzant.
Ara que són les 9:55 h, ja ens trobem a una cota de 465 m i molt amablement un dels components del grup d'Alginet ens fa la foto on apareixem nosaltres amb el Cavall i la Creu de fons.


En la següent fotografia del monestir es pot notar l'altura a la que ens trobem respecte a l'inici del sender.


Ens despedim de la gent d'Alginet que està marcant el sender i continuem caminant cap a la sima amb una nova pujada que ens durà a una altura de 520 m i tornem a tindre sols les fites com a element de orientació. Just en la zona de la sima les fites estan molt separades entre si, raó per la que hem de corregir la direcció unes quantes vegades. Se que prop d'ací hi ha una bifurcació prou camuflada del sender on un ramal continua en direcció a Tavernes per darrere del Cingle Blanc (o primera Orella d'Ase) i l'altre ramal, el que a nosaltres ens interessa, va en direcció a la Creu del Cardenal deixant de costat al Cingle Blanc. Ens costa un poc però acabem localitzant este últim sender i des d'eixe punt ja no ens trobem a cap problema d'orientació.
Abans d'arribar a la Creu del Cardenal, a les 10:20 h, passem per un xicotet cim amb una cota de 537 m que està coronat per una creu menuda. Des de allí veiem com hi ha molta gent a la Creu del Cardenal i decidim fer-nos fotos en este cim ja que estem mes tranquils.

Contents pel que hem fet i pel que queda per fer
De dreta a esquerre, Cingle Blanc, Orelles d'Ase i Llom del Matxo Flac
La muntanya de Cullera apareix entre la broma darrere dels arrossals que estan a punt de ser segats
El monestir cada vegada mes baixet i al fons, Alzira

Després d'estes fotos ens fem l'ànim i continuem caminant cap a la Creu del Cardenal (545 m), la panoràmica dels cims que ens queden per fer és preciosa.


Molta de la gent que abans estava al cim de la Creu ja han fet marxa i ens trobem amb un cim menys concurrit.  Disfrutem del paisatge, i 5 mintus després continuem el nostre camí cap a la canal mentre un nou grup arriba a este cim.


A partir d'este cim podem trobar les marques grogues i blanques del PRCV-335. Nosaltres en canvi, no les seguim ja que ens dirigim a la base de la canal que ens portarà al Cavall Bernat.
Possiblement el mes perillós, per dir-ho d'alguna manera, d'esta canal és l'aproximació perquè una vegada dins, i sempre que es faça amb amb sentit de pujada, la canal és molt fàcil i segura, però també molt cansada. L'aproximació es fa per mig d'un sender aeri en el que s'ha d'anar amb tots els sentits.
Nosaltres arribem a la base de la canal (468 m) a les 11:10 h, i comencem la trepada, Matias i Marcos que no estaven molt segurs abans, comproven que "no es tan fiero el león como lo pintan", però cada poc de temps hem de fer una parada per a recuperar-nos i hidratar-nos.
A les 11:30 h i amb 100 metres mes de cota eixim de la canal i sols ens queda un xicotet repetjó per arribar al vèrtex geodèsic del Cavall Bernat (587 m).

La canal del Cavall Bernat des de dalt.
  Matias acabant la canal
Ja no queda quasi res per arribar al cim del Cavall

Eixe repetjó no ens suposa gran esforç de superar i des del cim del Cavall Bernat podem gaudir d'unes vistes excepcionals tant de la Serra de Corbera (Cingle Blanc, Orelles d'Ase, Llom del Matxo Flac ,  Ouet, Ratlla, Germanells i Massalari) com de la Serra de les Agulles, del Penyalba i del Montdúver.

 
Ens fem una foto de grup en el últim cim d'esta eixida de senderisme pel vall de la Murta. Estem contents de la jornada que portem i sols la humitat ens ha fastidiat un poc les vistes, ja que als dies clars, quan bufa sobretot el ponent, es pot vore Eivissa des d'este cim.


El monestir de Santa Maria de la Murta queda molt xicotet des dels 587 m al que està situat este cim. També es pot apreciar la gran frondositat que té la vall que la convertix en un punt meravellós de la nostra geografia.


Comecem la baixada després de realitzar esta ultima fotografia i baixem seguint les marques del PRCV-335 que hem tornat a trobar a partir d'este ultim cim. La baixada la fem seguint les indicacions de Punt d'informació fins que ens topem amb la pista forestal després de una llarga i dura baixada pels turmells i genolls. En la pista podem proseguir en direcció al punt d'Informació però decidim tancar la jornada a les basses del monestir per refrescar-nos un poc. 
Este últim tram de l'eixida transita per pistes forestals molt ben marcades i on l'únic perill es esvarar-se amb la graveta solta.
A les 13 h, després de cinc hores i mitja de "pateo" arribem a l'ombra que hi ha a les basses que estan al monestir i ens refresquem amb l'aigua fresca que baixa des de la Font de la Murta.


dimecres, 6 d’octubre del 2010

Pirineus 2010 (II) - El Pic Setut i la Tossa Plana de Lles

Per al diumenge 22 d'agost teníem dos rutes preparades, la primera d'elles i mes dura era pujar la Canal Baridana i arribar al Puig Vulturó (o també anomenat Puig de la Canal Baridana) i desfer el camí ja que immediatament després havíem de tornar a València i no podíem allargar-ho molt. 
La segon opció consistia en pujar a la Tossa Plana de Lles a través del Pic Setut. Esta segon opció era menys dura ja que tenia vora 400 m menys de desnivell positiu i suposava fer-ho en menys temps.
La nit del dissabte i en vista del "palison" que ens havíem pegat decidim triar la segon opció ja que per a pujar la Canal Baridana necessitem invertir una quantitat de temps que ens faria arribar a casa molt tard. Deixem la Canal Baridana per altra ocasió, i així podrem fer la circular per la Canal de Cristall.

La ruta triada ens portarà des del refugi del Pradell fins als dos estanys del Setut, el de la Bassota i el Gran, per a després pujar en direcció al Port de Setut. A partir d'ahí haurem de crestejar conforme pugam en direcció al Pic Setut i finalment, arribar a la Tossa Plana de Lles. Després baixarem de nou al Pradell seguint la ruta mes habitual.

Característiques de la ruta:
  • Data de realització: 22 d'agost de 2010
  • Senderistes: Gabriel Mañez i Ernesto Ortells.
  • Distància: 9,2 km
  • Desnivell positiu (D+): 848 m.
  • Tipus de terreny: Sender estret de terra i zones on hi ha que agafar-se i trepar.
  • Temps total utilitzat per a fer la ruta: 5h 26 min.
  • No existix cap font d'aigua en la ruta.
  • El sender de pujada cap al Port de Setut està marcat per mig de fites mes o menys separades, el que respecta a la ruta mes habitual de pujada a la Tossa Plana està senyalitzat amb marques pintades grogues del Sender núm. 19.
  • Perfil, track i waypoints: Pic Setut i Tossa Plana de Lles.
  • Ortofoto:

Descripció de la ruta

Al igual que el dia anterior, ens alcem a les 6 del matí i després de desdejunar, ens traslladem en cotxe des de Ger, que és on tenim l'hotel, fins a Martinet on ens desviem en direcció a Lles. Seguim les indicacions de l'estació d'esquí de fons de Llés. Una vegada arribem a l'estació d'esquí i aprofitant que és estiu, ja que en altra estació de l'any açò no es pot fer, continuem amb el cotxe per la pista forestal en direcció al refugi del Pradell. La pista, sobretot en la part final, té moltes irregularitats i hem d'anar amb molta atenció per a no colpejar els baixos del cotxe.
A les 7:35 h arribem al refugi del Pradell i ens equipem ràpidament. A les 7:50 h ens fiquem en marxa i de seguida trobem la primera senyal, en forma de poste vertical, que ens indica la direcció a seguir. Poc a poc anem caminant per l'interior d'un bosc seguint les marques grogues del sender número 19.


Este tram de pujada es caracteritza per la duresa i per la irregularitat del terreny que pareix que siga una baixant d'aigua. En apenes 15 o 20 minuts ens hem eixit de la zona de bosc i ens plantem en una pradera on ens trobem un ramat de vaques pasturant. I mira per on que trie a la mes "simpàtica" per a fer-li una foto amb la Serra de Cadí de fons.


A les 8:30 h localitzem les fites del sender que va en direcció de l'estany anomenat Bassota de Setut, i poc després ens passen dos senderistes que van a pujar a la Tossa Plana per altra ruta i que ens acompanyaran fins les immediacions de la Bassota de Setut.
Com anem prou be de temps ens podem permetre el luxe de parar a fer-nos alguna foto, de forma que immortalitze a Gabriel amb la Tossa Bovinar de fons a la que en altra ocasió ja va ascendir.


Decidim, per a no perdre una altura que ja tenim guanyada, no passar per la vora de la Bassota de Setut sinó deixar-la de costat passant a varies desenes de metres per dalt de la seua cota. A canvi, hem de transitar per una pedrera que ralentitza la nostra velocitat de tal manera, que ens dona a entendre que no hem pres la decisió mes encertada.


Ja es pot apreciar el Port de Setut i intuir per on s'amaga el següent estany, el Gran estany de Setut. Gabriel m'explica que una vegada apleguem a la gran "V" haurem de remuntar cap a la dreta trepant.


A les 9 h, arribem al Gran Estany de Setut on realitzem una parada per a reposar forces, hidratar-nos, i mentre fem tot açò, planificar la millor ruta de pujada cap al Port. Optem per buscar, sempre que es puga, les zones d'herba per a traure el màxim profit als bastons. A partir d'ahí intentarem buscar la ruta mes fàcil per arribar dalt.


Bordegem l'estany i quan estem a l'altra banda ens quedem meravellats per la composició de llum i colors que formen el cel, l'estany i la muntanya.


A les 9:20 h, comencem la pujada i en la primera part d'esta ens aprofitem de les petjades realitzades per les vaques en les zones d'herba. Intentem fugir de les zones de concentració de roques i encara que no ho pareix la pendent és molt elevada, raó per la que ens recolzem en els bastons (sense estos la pujada és quasi impossible de realitzar).


Poc després, a les 9:45 h, arribem a la zona on hem de fer una xicoteta trepada i on els bastons ja són mes un destorb que un element de profit, així que els pleguem i els guardem a la motxilla. Gabriel va davant indicant-me els punts mes delicats, no tant per la dificultat tècnica com per l'exposició aèria, i donant-me consell de com superar-los. Em trobe molt millor que el dia anterior (no porte tant de pes a la motxilla i la ruta no és tan dura) però en alguns trams Gabriel em trau un poc de distància ja que vaig mes lent que ell.


Quan estem dalt la visió del Gran Estany del Setut és increïble. Però encara és mes impressionant vore per on acabem de passar i els paisatges que podem vore corresponents a l'altra vessant del Port de Setut.

  El Gran Estany de Setut

Per ahí acabem de passar

Les vistes que podem disfrutar de l'altra vessant

A l'esquerre la Tossa Bovinar totalment plana en la seua part superior

Un hora després de combinar trepades amb zones aptes per a l'ús de bastons, aconseguim arribar al Pic Setut (2867 m) i immortalitzem el moment, primer des de mes prop i després des de la distància mentre continuem la nostra ruta en direcció a la Tossa Plana de Lles.


El sender entre el Pic Setut i la Tossa Plana de Lles està marcat per mig de fites tallades i molt ben acabades. Este sender apenes té una pendent apreciable i en molt poc temps, són encara les 11:05 h, arribem al cim de la Tossa Plana de Lles (2904 m) on podem vore que flameja la senyera catalana. Estranyament no hi ha ningú al cim, així que ens afanyem en fer-nos fotos, esmorzar i gaudir del cim, ja que sabem que esta tranquil·litat és una situació temporal excepcional.


Les vistes des d'este cim són de les que també aborronen, ja que estem envoltats per muntanyes de totes les formes i altures, però la que predomina sobre les demés és la Pica d'Estats amb el seu cim situat a una altura 240 m superior de la que ens trobem.


També disfrutem de la vista que ens oferixen els estanys de la Muga per on passa una ruta de senderisme preciosa segons em comenta Gabriel.


Quan estem acabant d'esmorzar vegem una sèrie de joves que acaben d'arribar pel sender número 19 i compartim amb ells algunes impressions, es queden sorpresos al saber que venim expressament de València per a pujar estes muntanyes. Poc després, 11:45 h, comencem la baixada cap al refugi del Pradell per la mateixa ruta per on han pujat els joves i molta mes gent en la que ens creuem durant la baixada.
La baixada, a diferencia del dia anterior, és molt fàcil i va per un terreny de pasturatge on l'herba reduix de forma substancial el castig que reben les cames a l'amortir part dels colps que provoca la baixada. La pujada per esta ruta ha de resultar un poc monòtona ja que sols pots disfrutar del paisatge si et gires 180º. En plena baixada ens trobem en grups de cavalls i vaques que pasturen en llibertat.


Nosaltres anem seguint les fites que marquen este sender, i en moltes d'estes fites i també en arbres apareix pintat, sobre un fons groc, el número d'este sender, el 19.


Travessem de nou la zona de bosc i ens quedem sorpresos de vore la forta pendent que hem superat pel matí i que apenes ens ha afectat (beneïda frescoreta del matí) i a les 13:10 h arribem de nou al refugi del Pradell on tenim el cotxe. Trobem davant del cotxe un gran pi que ens dona una ombra meravellosa o per on corre un aire molt agradable, el lloc perfecte per a descansar i canviar-se ja que després ens queden unes 6 hores de cotxe fins a València.


dilluns, 4 d’octubre del 2010

Pirineus 2010 (I) - El Puig Pedrós de Lanós i la Coma d'Or

Primera crònica d'este blog sobre una eixida als Pirineus que coincidix amb la primera vegada que he anat als Pirineus amb un objectiu purament senderista.
Després d'uns quants mesos valorant l'opció de fer una escapada als Pirineus, i després de sortejar algunes dificultats que estigueren a punt d'impedir-ho, el cap de setmana del divendres 20 d'agost ens fiquem en marxa Gabriel Mañez i un servidor. 
Les rutes les ha preparat Gabriel a partir de la seua experiència i a partir dels seus recursos bibliogràfics i cartogràfics, jo sols prepare els mapes i els tracks per al gps. Confie plenament en el seu criteri per triar les rutes ja que no tinc gens d'experiència en els Pirineus i se, que en altres ocasions, sempre m'han agradat les rutes que ha preparat Gabriel.
El dissabte, dia 21 d'agost, tenim pensat fer una ruta que ens portarà als cims del Puig Pedrós de Lanós (no confondre amb el PuigPedrós que es puja des del Refugi de Malniu) i de la Coma d'Or des de la zona de Porte-Puymorens en la Cerdanya francesa.
Per al diumenge 22 d'agost tenim dubtes de triar entre anar al cim de la Tossa Plana de Llés passant abans pels estanys i el pic Setut o anar a pujar la Canal Baridana. Tenim preparades les dos rutes i decidim que el dissabte quan acabem la primera ruta triarem una de les dos.

Característiques de la ruta:
  • Data de realització: 21 d'agost de 2010
  • Senderistes: Gabriel Mañez i Ernesto Ortells.
  • Distància: 18,51 km
  • Desnivell positiu (D+): Encara que el track marca 1760 m nosaltres calculem que serà al voltant dels 1400-1500 m.
  • Tipus de terreny: Sender estret de terra i molts trams sense sender.
  • Temps total utilitzat per a fer la ruta: 10h 05 min.
  • No existix cap font d'aigua en la ruta i els rierols, encara que pareixen immaculats, estan contaminats pels excrements del bestiar que pastura pels voltants.
  • Tant el sender del "Tour del Carlit" com el de l'Alta Ruta Pirenaica (HRP) estan marcats amb senyals pintades, en canvi, la resta del sender esta senyalitzat mitjançant fites, excepte les pujades als cims on no hi ha cap senyal.
  • Perfil, track i waypoints: Puig Pedrós de Lanòs i la Coma d'Or.
  • Ortofoto:



Descripció de la ruta

El dissabte comença per a nosaltres a les 6 del matí, després d'una nit a l'hotel on ens allotgem, on a causa dels nervis i d'estranyar el llit apenes he pogut dormir unes poques hores. Després del desdejuni partim en cotxe des de Ger fins a una zona pròxima a Porte-Puymorens on apleguem a les 7:20 h, aproximadament. Com es pot vore en la foto, no som els primers en arribar.

CIMG0002

La zona on hem estacionat està molt prop de la zona on es practica baixada amb tirolina.
Una vegada estem equipats, a les 7:30 h, ens fiquem a caminar.  En este primer tram hem de connectar amb el GR-7 que en esta zona coincidix amb el "Tour del Carlit," es tracta d'un tram prou exigent ja que en el primer mig quilòmetre pugem mes de 125 metres de desnivell i les cames protesten perquè encara no han agafat temperatura.
Des de ben prompte tenim de company de caminata a l'astre rei que ens acompanyara en tota la ruta il·luminant estos paisatges d'ensomni però també ens farà sudar de valent.  
La zona de l'estació d'esquí de Porte-Puymorens queda a les nostres esquenes.

CIMG0019

La pujada es suavitza molt poc i sols quan arribem a l'altura de l'estany de la Font Viva, al quilòmetre 2,5, el sender perd quasi tota la seua pendent. Són les 8:30 h i baix a l'estany comença a hi haure activitat.

CIMG0021

Esta és la part mes suau de tota la ruta i açò ens permet disfrutar de les vistes mentre caminem en direcció a la presa de l'estany de Lanòs.  És ací on ens trobem arbres situats a les vores del sender que per la vesprada ens proporcionaran una ombra que agrairem en la tornada.

CIMG0024  

 A les 9:15 h arribem a la part inferior de la presa on podem vore la Casa dels Enginyers i deixem el "Tour del Carlit", que gira a la dreta en direcció al Carlit. Nosaltres, en canvi, agafem el sender de l'Alta Ruta  Pirenaica o en francés Haute Route des Pyrénées (HRP) que va cap a la nostra esquerre en direcció a la Portella de Lanòs.

CIMG0029

La idea en este punt de la ruta és seguir el HRP fins que trobem un xicotet vall a la nostra dreta per on hem d'arribar al Rec de Fe que és un rierol que baixa cap l'estany de Lanòs, però ens enganyem de vall i abandonem el HRP abans d'hora, raó per la que hem de fer este tram per les travesses, però això si, amb unes increïbles vistes de l'estany de Lanòs.


Finalment trobem de nou les fites que marquen el sender que hem de seguir en direcció al xicotet estany on naix el Rec de Fe, es tracta de un sender que puja paral·lel a este rierol i és el meu punt crític tan físic con anímic, portem un poc mes de 800 m de desnivell positiu, però el no vore la distància que queda per arribar als dos cims per poder dosificar, junt al fet que porte un pes excessiu a la motxilla i el poc que he dormit la nit anterior fan que m'entre una mollera de cames i sobretot d'ànim enorme, que intente dissimular tot el que puc, encara que Gabriel no tarda en adonar-se. 
La pujada per la cascada és preciosa, possiblement un dels llocs mes bonics on he estat mai,  però sempre la recordaré com un lloc de superació personal.

CIMG0037

Són les 11 del matí quan arribem a un xicotet l'estany on comencen les pujades tant del Puig Pedrós de Lanòs com de la Coma d'Or i d'on ix l'aigua que fluix pel rierol per on hem vingut. Fem una parada per a esmorzar i recuperar forces, aprofitem també per a protegir-nos del Sol i en el meu cas canviar-me els pantalons per uns altres curts.

En la següent foto es pot veure la pujada a un Puig Pedrós de Lanòs on es barreja tant les zones d'herba com les de gran concentració de roques fragmentades de totes les grandàries. En este punt intentar discernir per on va el sender és un acte de pura fantasia. Nosaltres comencem la pujada, amb un continu zig-zag, per la part dreta de la foto per a després intentar arribar al cim buscant sempre les zones d'herba on els bastons ens ajuden mes, però és inevitable passar per les zones de roques.


Un primer pla de la zona de roques, i de fons el magnífic paisatge del que disfrutem i que ens ajuda a oblidar-nos un poc de l'esforç que estem realitzant.


Cada poc parem, sobretot jo, per a recuperar un poc de forces i hidratar, a diferència de la pujada pel Rec de Fe, ara tinc un cansament mes físic que anímic, encara que vaig pensant mes en la pujada posterior a la Coma d'Or que en la pròpia pujada que estic fent, però en este punt ja tinc clar que faré les dos.
A les 12:15 h arribem al cim de 2842 m, Gabriel arriba quasi cantant i jo torrat però molt content amb mi mateixa. Les vistes des del cim són impactants i podrien provocar sense cap problema el síndrome de Stendhal.
A mes de disfrutar del paisatge, ens hidratem i mengem barretes i gels per a recuperar.

CIMG0049
La Pica d'Estats amb restes de neu al fons
CIMG0050
El cim de la Coma d'Or (2826 m.)
 
CIMG0051
El Carlit vist per la vessant menys freqüentada
 
CIMG0059
 Gabriel i jo al cim del Puig Pedrós de Lanòs (2842 m.)

A les 12:35 h comencem la baixada dirigint-mos de la millor forma que podem cap als dos estanys que hi ha a peu de la Coma d'Or. De nou tratem d'evitar les concentracions de roques i sempre que podem busquem el terreny amb herba per a fixar millor les puntes dels bastons i castigar menys les cames. Es tracta d'una baixada perillosa on has d'activar tots els sentits i on pense, amb un sentit d'humor molt negre, que la gent que ens puga estar mirant des del cim de la Coma d'Or podria estar fent sense cap problema una porra per a vore qui dels dos pega un bac.

Després de mes de tres quarts d'hora de baixada, a les 13:25 h, comencem la pujada a la Coma d'Or, altra vegada ens fiquem a fer zig-zags i em trobe molt millor que abans ja siga pel gel que m'he pres anteriorment o pel fet que és l'última pujada. De totes formes cada poc parem per a recuperar i fer fotos.
En la següent foto es pot vore el cim del Puig Pedrós (a la dreta) i tota la baixada que hem realitzat i això que ja hem guanyat metres altra vegada.


L'opció mes directa que hi ha per passar del cim del Puig Pedrós de Lanòs al cim de la Coma d'Or és prou aèria tal com es pot vore a la següent foto:

CIMG0070

A les 14 h arribem a un dels dos cims que té la Coma d'Or on ens trobem amb una gran fita i un sender que porta al segon cim. Les vistes des d'este cim de l'estany de Lanòs són immillorables i decidim que és un lloc perfecte per a dinar i descansar un poc.

CIMG0084
Gabriel al cim de la Coma d'Or (2826 m.), al fons el segon cim amb gent i el Puig Pedrós 

CIMG0071
 L'estany de Lanòs amb la seua presa
Tot esforç ha de tindre la seua recompensa, i a mes de les vistes, nosaltres ens vegem recompensats per l'elegant vol d'un planejador que passa molt prop d'on estem. També ens trobem amb un corb de proporcions quasi bíbliques que planeja per damunt de nosaltres però amb prou menys gràcia i elegància que el planejador.

A les 14:45 h, comencem la baixada cap a la Portella de Lanòs, després de que Gabriel haja comprovat que no li queda gens d'aigua al camelback i que en el meu apenes queden mes de 200 ml, per tant toca compartir l'aigua i sobretot dosificar-la fins que arribem al cotxe.

CIMG0086
En esta part de la baixada cap a la Portella de Lanós seguim un sender que està marcat per mig de fites i que en la seua part final té molta pendent just abans de desembocar en el sender HRP. De fet hem passat d'estar a 2826 m en el cim de la Coma d'Or a 2440 m quan connectem amb el HRP, en menys de 1,5 km. I poc després en les immediacions de la presa hem baixat fins els 2150 m.


Davant de la presa, a les 16:15 h, li demane parar un moment a Gabriel per a refrigerar un poc els peus que s'estan torrant dins de les botes amb l'aigua de un xicotet rierol, són apenes 10 minuts els que parem, però el consol és enorme. Gabriel em fa una foto en la que ix de fons la Coma d'Or per la vessant per la que hem baixat.

CIMG0090

Tornem a caminar pel "Tour del Carlit" en sentit contrari a com ho feiem pel matí i sols ens falta desfer la zona mes plana de l'eixida i realitzar la ultima baixada fins on tenim el cotxe. El Sol s'aplica de valent en este ultim tram i finalment a les 17:35 h arribem al cotxe, després de 10 h de ruta.
/* */