dilluns, 11 d’octubre de 2010

Pics de la Murta

Primera eixida post-pirenaica i enèsima vegada que vaig a la Murta (i que siguen moltes mes!!), esta vegada he triat una ruta a la que "li tenia ganes" ja que l'altra vegada que la vaig intentar fer, per una errada meua no la vaig completar com desitjava. Estic també disfrutant d'esta eixida perquè se que durant pràcticament un mes no podré eixir a la muntanya pel tema de la sega de l'arròs.
Per a mes motivació, estrene companys de caminata, encara que mes que una estrena, és un reencontre amb Marcos Tornero i Matias Vidallach amb els que havia caminat en altres ocasions quan érem encara molt mes joves que ara. 
La ruta triada en esta ocasió ens portarà a recórrer els cims mes importants que envolten la Vall de la Murta i per tant és una ruta que transita per tot el perímetre extern d'esta vall tan bella. Accedim primer al cim del Pas del Pobre, per a continuació, deixar de costat el Cingle Blanc o Primera Orella d'Ase, pujar la Creu del Cardenal i finalment trepem al Cavall Bernat per la seua canal.

Característiques de la ruta:
  • Data de realització: 12 de setembre de 2010
  • Senderistes: Matias Vidallach, Marcos Tornero i Ernesto Ortells.
  • Distància: 9,58 km
  • Desnivell positiu (D+): 626 m.
  • Tipus de terreny: En quasi tota la ruta predomina el sender estret i molt irregular de terra  mentre en la zona de la canal hi ha que utilitzar les mans i trepar. Sols trobem pista forestal quan ens dirigim al monestir de Santa Maria de la Murta, tant al començament com al acabament de la ruta.
  • Temps en moviment per a fer la ruta: 4h 53 min.
  • Si que existix una font d'aigua en la ruta situada en les immediacions del monestir encara que no és potable.
  • El sender de pujada cap al Pas del Pobre està marcat amb la senyalització corresponent al GR-236 o "Ruta dels Monestirs" i amb les marques de SL corresponents a la ruta botànica per l'Ombria de la vall. Des del cim del Pas del Pobre fins la Creu del Cardenal la senyalització és mes "sutil", feta a base de fites i punts de color verd (cortesia del Centre Excursionista d'Alginet). A partir d'este punt fins al final de la ruta ens trobem amb una bona senyalització corresponent al sender PRCV-335, excepte en el tram de la canal on no hi ha cap senyalització.
  • Perfil, track i waypoints: Pics de la Murta.
  • Ortofoto:

Arribada al punt d'inici 

Arribar a la Vall de la Murta des de Sueca és prou sencill però s'ha d'estar prou atent per a no equivocar-se. Es pot arribar per altres rutes, però per a mi esta és la mes fàcil. Hem d'eixir de Sueca pel flamant nou pont de Fortaleny en direcció a Corbera.
Quan apleguem a la rotonda en els voltants de Corbera hem de triar l'eixida de la rotonda que va cap Alzira, i d'esta forma anirem per la circumval·lació externa de Corbera. Poc després, arribem a una nova rotonda justament situada a l'altra banda de Corbera, on de nou triarem l'eixida cap Alzira.
A partir d'este punt hem d'estar "al loro" ja que a uns 4 o 5 km ens trobem amb un encreuament senyalitzat cap a la nostra dreta amb un cartell com Forn de Carrascosa, nosaltres en canvi girarem cap a l'esquerre on hi ha un viver de plantes. a partir d'este punt ja podrem vore algun cartell senyalitzador del "Paratge Natural de la Murta" de color marró.
A partir d'este gir, hem d'anar sempre per esta carretera sense abandonar-la, en qualsevol encreuament has d'anar sempre recte, fins que prou mes avant trobarem l'aparcament d'este paratge natural. Fàcil, no?

Descripció de la ruta

A les 8 del matí quedem en Sueca, Marcos, Matias i un servidor i després de fer una ruta alternativa a l'anterior, ja que el pont de Fortaleny estava encara en obres, arribem a l'aparcament de la Murta a les 8:30 h. Allí ens preparem (desplegar bastons, agafar motxilles, connectar el gps, etc) i ens fiquem en marxa. Entrem dins del paratge natural després de donar el nom al personal que està en la casa forestal de l'entrada i sense perdre un minut mes, ens dirigim cap al monestir.
Just davant del pont de Felip II podem trobar uns grans pins i un panell indicador del GR-236, d'on s'inicia la pujada al Pas del Pobre i on ens fem la primera foto de la jornada.


A les 8:40 h comencem la pujada cap al Pas del Pobre que és curta però intensa, ja que a la forta pendent de pujada hem de sumar un sender amb un terreny molt irregular i unes cames que encara no han agafat la temperatura adequada. Hem passat d'estar a una cota de 165 m a 332 m caminant un 800 m. De quan en quan parem per a descansar i agafar aire. En una d'estes parades faig la següent foto al monestir.


A les 9:05 h arribem dalt i junt al "mojón" o fita de pedra ens fiquem a esmorzar. Marcos i Matias encara no ho saben, però unes hores després caminarem pels cims que apareixen al fons de la foto.


Ens fiquem de nou en marxa a les 9:30 h i hem de travessar una zona un poc delicada amb grans roques per a connectar amb el sender que ens portarà de pujada cap a la sima. Este sender, que transita per la vessant que dona al vall de la Casella, és dur i inicialment estava marcat amb fites, però tenim la gran sort que mentre estàvem esmorzant ens han sobrepassat un grup del centre excursionista d'Alginet que estan marcant la ruta amb punts verds. Mentre caminem podem notar l'olor a pintura de les marques recent pintades i molt prop de la sima ens reunim amb este grup d'Alginet que es troba esmorzant.
Ara que són les 9:55 h, ja ens trobem a una cota de 465 m i molt amablement un dels components del grup d'Alginet ens fa la foto on apareixem nosaltres amb el Cavall i la Creu de fons.


En la següent fotografia del monestir es pot notar l'altura a la que ens trobem respecte a l'inici del sender.


Ens despedim de la gent d'Alginet que està marcant el sender i continuem caminant cap a la sima amb una nova pujada que ens durà a una altura de 520 m i tornem a tindre sols les fites com a element de orientació. Just en la zona de la sima les fites estan molt separades entre si, raó per la que hem de corregir la direcció unes quantes vegades. Se que prop d'ací hi ha una bifurcació prou camuflada del sender on un ramal continua en direcció a Tavernes per darrere del Cingle Blanc (o primera Orella d'Ase) i l'altre ramal, el que a nosaltres ens interessa, va en direcció a la Creu del Cardenal deixant de costat al Cingle Blanc. Ens costa un poc però acabem localitzant este últim sender i des d'eixe punt ja no ens trobem a cap problema d'orientació.
Abans d'arribar a la Creu del Cardenal, a les 10:20 h, passem per un xicotet cim amb una cota de 537 m que està coronat per una creu menuda. Des de allí veiem com hi ha molta gent a la Creu del Cardenal i decidim fer-nos fotos en este cim ja que estem mes tranquils.

Contents pel que hem fet i pel que queda per fer
De dreta a esquerre, Cingle Blanc, Orelles d'Ase i Llom del Matxo Flac
La muntanya de Cullera apareix entre la broma darrere dels arrossals que estan a punt de ser segats
El monestir cada vegada mes baixet i al fons, Alzira

Després d'estes fotos ens fem l'ànim i continuem caminant cap a la Creu del Cardenal (545 m), la panoràmica dels cims que ens queden per fer és preciosa.


Molta de la gent que abans estava al cim de la Creu ja han fet marxa i ens trobem amb un cim menys concurrit.  Disfrutem del paisatge, i 5 mintus després continuem el nostre camí cap a la canal mentre un nou grup arriba a este cim.


A partir d'este cim podem trobar les marques grogues i blanques del PRCV-335. Nosaltres en canvi, no les seguim ja que ens dirigim a la base de la canal que ens portarà al Cavall Bernat.
Possiblement el mes perillós, per dir-ho d'alguna manera, d'esta canal és l'aproximació perquè una vegada dins, i sempre que es faça amb amb sentit de pujada, la canal és molt fàcil i segura, però també molt cansada. L'aproximació es fa per mig d'un sender aeri en el que s'ha d'anar amb tots els sentits.
Nosaltres arribem a la base de la canal (468 m) a les 11:10 h, i comencem la trepada, Matias i Marcos que no estaven molt segurs abans, comproven que "no es tan fiero el león como lo pintan", però cada poc de temps hem de fer una parada per a recuperar-nos i hidratar-nos.
A les 11:30 h i amb 100 metres mes de cota eixim de la canal i sols ens queda un xicotet repetjó per arribar al vèrtex geodèsic del Cavall Bernat (587 m).

La canal del Cavall Bernat des de dalt.
  Matias acabant la canal
Ja no queda quasi res per arribar al cim del Cavall

Eixe repetjó no ens suposa gran esforç de superar i des del cim del Cavall Bernat podem gaudir d'unes vistes excepcionals tant de la Serra de Corbera (Cingle Blanc, Orelles d'Ase, Llom del Matxo Flac ,  Ouet, Ratlla, Germanells i Massalari) com de la Serra de les Agulles, del Penyalba i del Montdúver.

 
Ens fem una foto de grup en el últim cim d'esta eixida de senderisme pel vall de la Murta. Estem contents de la jornada que portem i sols la humitat ens ha fastidiat un poc les vistes, ja que als dies clars, quan bufa sobretot el ponent, es pot vore Eivissa des d'este cim.


El monestir de Santa Maria de la Murta queda molt xicotet des dels 587 m al que està situat este cim. També es pot apreciar la gran frondositat que té la vall que la convertix en un punt meravellós de la nostra geografia.


Comecem la baixada després de realitzar esta ultima fotografia i baixem seguint les marques del PRCV-335 que hem tornat a trobar a partir d'este ultim cim. La baixada la fem seguint les indicacions de Punt d'informació fins que ens topem amb la pista forestal després de una llarga i dura baixada pels turmells i genolls. En la pista podem proseguir en direcció al punt d'Informació però decidim tancar la jornada a les basses del monestir per refrescar-nos un poc. 
Este últim tram de l'eixida transita per pistes forestals molt ben marcades i on l'únic perill es esvarar-se amb la graveta solta.
A les 13 h, després de cinc hores i mitja de "pateo" arribem a l'ombra que hi ha a les basses que estan al monestir i ens refresquem amb l'aigua fresca que baixa des de la Font de la Murta.


2 comentaris:

Miquel Castellà ha dit...

Molt bona crònica i fotos. Quina enveja, espere algún dia fer-la.
Salut!!!

erorfos ha dit...

És una ruta que amb un poc de forma física és factible, a mes està prou ben marcada, sols hi havia una zona problemàtica entre el Pas del Pobre i la Sima però gràcies als amics del Centre Excursionista d'Alginet que ficaren els punts verds estarà quasi resolta.
Per tant sols queda anar i disfrutar.
Ànim !!

/* */